Paliar la pobreza energética es bueno para el corazón

Durant els darrers mesos, el debat polític i social sobre la pobresa energètica, ha ocupat titulars i notícies destacades als principals mitjans de comunicació recordant a tothom l'elevat nombre de famílies que durant els mesos d’hivern no poden mantenir els nivells indispensables d’escalfament a les seves llars. Sorprenentment, el debat no ha anat acompanyat de la necessària atenció a les evidències científiques que mostren de manera fefaent l’estreta relació entre temperatura ambient i salut i la imperiosa necessitat de polítiques públiques que garanteixin uns estàndards adequats als requeriments de salut .

Els dies de més fred i més calor registren més morts i hospitalitzacions que els dies amb temperatures més moderadesSi prenem indicadors de salut tant bàsics com el nombre diari de morts o d'urgències als hospitals, veurem que els dies de més fred i més calor registren més morts i hospitalitzacions que els dies amb temperatures més moderades. Sabem que amb el fred, per tal de mantenir una temperatura corporal constant, es produeixen una sèrie de canvis adaptatius tals com l’augment de la pressió arterial i de la viscositat de la sang. En la gent gran i les persones amb patologies cròniques, aquest canvis incrementen el risc de patir malalties greus com infarts de miocardi, ictus o embòlies pulmonars. El fred també redueix la capacitat del sistema immunitari, fent-nos més vulnerables a infeccions com la grip. S’estima que un 40% de l’excés de morts a l’hivern són degudes a causes cardiovasculars i un 33% a causes respiratòries. Contràriament al que es pot pensar, els països del sud d’Europa, amb hiverns més suaus, som més vulnerables als efectes del fred en la salut que els països del nord. Així, per cada grau de descens de temperatura a l'hivern, la mortalitat cardiovascular augmenta de mitjana un 2.2% als països mediterranis i un 1.4% als països de nord i centre Europa. Aquest fenomen és probablement degut a una millor adaptació al clima fred als països del nord. Tot i que sovint associem aquests efectes del fred a la temperatura exterior, hi ha força evidències que el fred a l’interior de les cases té un efecte important en la salut. Un estudi al Regne Unit va mostrar com els efectes de les variacions de temperatura són molt més acusats a les llars amb pitjor eficiència energètica, i es va estimar que un 22% de l’excés de mortalitat al hivern seria evitable si el 25% de cases més fredes tinguessin la mateixa temperatura que el 25% de cases més calentes. Tenint en compte les evidències existents, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana mantenir una temperatura de 21ºC al menjador/sala d’estar i 18ºC a les habitacions de les llars.

Els països del sud d’Europa, amb hiverns més suaus, som més vulnerables als efectes del fred en la salut que els països del nordEl passat mes d'octubre Eduardo Montes, president de la patronal elèctrica UNESA, va fer unes polèmiques declaracions que partien d’una obvietat: pobresa general i pobresa energètica van lligades. Així, segons Montes, no s'ha de diferenciar la pobresa energètica de la pobresa general i el què cal fer és combatre aquesta última. L’evidència científica desmenteix aquest argument, ja que hi ha diferents estudis que mostren que, amb independència del nivell socioeconòmic, 1) hi ha efectes en la salut que són imputables específicament a la pobresa energètica, i 2) les intervencions per pal·liar la pobresa energètica tenen un impacte positiu directe en la salut. Diversos estudis han avaluat l’impacte d’intervencions adreçades a combatre la pobresa energètica i que incrementaven la temperatura interior. Aquest estudis, realitzats a països com el Regne Unit, Escòcia, Irlanda i Nova Zelanda, han mostrat impactes positius importants tals com una disminució de l’increment de mortalitat associada al fred, una disminució de les malalties cardiovasculars com la hipertensió, una millora de l’estat general de salut i la funcionalitat física, una disminució dels símptomes d’ansietat i depressió, una disminució dels problemes ocasionats per l’artritis i el reumatisme, una disminució dels casos de grip, refredats i altres problemes respiratoris i menys dies de baixa laboral.

Un aspecte especialment punyent de la pobresa energètica és que els seus efectes són més notables en nens, especialment però no únicament pel que fa a la salut respiratòria. De la mateixa manera que en els adults, els estudis sobre intervencions en nens han mostrat un impacte positiu tant en la reducció de la morbiditat respiratòria com en altres indicadors tals com els índexs ponderals i de creixement, les visites mèdiques als servies de urgències, o en un balanç calòric de la dieta més adequat. Cal tenir en compte que els nens que viuen en llars fredes necessiten més calories que els altres per mantenir uns nivells de creixement adequats. Així doncs, la pobresa energètica té una incidència en la pobresa alimentària, especialment greu en nens ja que les condicions de vida a la infància prediuen el risc futur de malalties quan som adults.

Hi ha efectes en la salut que són imputables específicament a la pobresa energètica Aquestes evidències haurien de ser suficients per a què existissin polítiques públiques específicament adreçades a garantir uns estàndards de temperatura a l’interior de les llars adequats a per la protecció de la salut i així mitigar els efectes de la pobresa energètica. Les intervencions en aquest àmbit haurien d’incloure una millora de la informació sobre la població afectada amb especial atenció als grups de població més vulnerables i especialment de la població infantil. La manca d’estudis realitzats al nostre país es un indicador de la manca d’atenció que fins ara ha merescut aquest problema. Prendre mesures per pal·liar la pobresa energètica és, a més d’una qüestió de justícia social, un element més per reduir les desigualtats en salut.