Així viatja la salut

Així viatja la salut

25.7.2019
image alt

[Aquest article s'ha publicat originalment en el butlletí 'Espai Salut' de la Diputació de Barcelona]

 

A l’hora de viatjar és necessària una preparació prèvia que inclogui una correcta informació sanitària del país de destí (riscos i precaucions), i a la tornada, si cal, rebre una atenció sanitària especialitzada.

Si pensem en els grans avenços de la tecnologia ens venen al cap fites com l’impremta, el telèfon, l’ordinador o els avions. Més d’un segle després del primer vol en avió de la història, els desplaçaments aeris s’han convertit en quelcom quotidià. Tant és així que l’Organització Mundial del Turisme (UNWTO) xifra en 1.400 milions els desplaçaments internacionals de turistes, amb un creixement del 6% l’any 2018, consolidant els resultats de 2017. Aquesta xifra és la segona més alta des de l’any 2010.

L’Organització Mundial del Turisme (UNWTO) xifra en 1.400 milions els desplaçaments internacionals de turistes, amb un creixement del 6% l’any 2018. Aquesta xifra és la segona més alta des de l’any 2010.

Si mirem aquestes dades més en detall veurem que la zona del món on més augmenten els viatges és l’Orient Mitjà (un 10%), seguit de l’Àfrica (un 7%), Àsia, el Pacífic i Europa (un 6%) i finalment Amèrica (un 3%). Cada vegada més es viatja a destinacions d’arreu del món, i cada cop aquests viatges estan més a l’abast de tothom.

Quan planifiquem un viatge, és important recollir tota la informació sanitària de la nostra destinació, incloent-hi les vacunes necessàries i, si cal, tractament quimioprofilàctic, com per exemple quan es viatja a països on hi ha malària. Per això, és important adreçar-se a centres especialitzats en la salut de viatgers i viatgeres internacionals per fer una visita personalitzada abans del viatge.

És important adreçar-se a centres especialitzats en la salut de viatgers i viatgeres internacionals per fer una visita personalitzada abans del viatge

En aquesta visita es recullen les dades de la persona i del viatge i es fa una valoració individualitzada dels riscos concrets de cada cas amb la finalitat de recomanar la millor pauta de vacunació, la profilaxi de la malària —si és necessària— i consells per viatjar de forma segura o per preparar la farmaciola més completa abans de marxar.

Actualment, existeixen fins i tot aplicacions mòbils que permeten viatjar amb el nostre propi metge de butxaca, com TripDoctor.

Tot i així, el risc de contreure una malaltia sempre hi és, de manera que és important no baixar la guàrdia durant el viatge ni tampoc després. Cal tenir en compte que hi ha malalties tropicals que poden manifestar-se després d’un període d’incubació llarg. Per això, si després d’haver viatjat ens trobem malament, tenim febre, mareigs o vòmits, és convenient anar al metge i informar d’on hem viatjat. A més a més, existeixen les anomenades “consultes post-viatge”, on professionals especialistes en medicina tropical visiten a persones que han viatjat o immigrants que tornen de zones tropicals o subtropicals amb algun tipus de símptoma relacionat amb el viatge. 

Sabem que al voltant d’un 10% dels viatgers que es visiten en centres d’atenció “pre-viatge” també busquen atenció mèdica després del viatge. Els motius de consulta són molts, però els més comuns són diarrea, febre i lesions cutànies. És d’especial importància la febre, ja que causa el 28% de les consultes post viatge i pot ser símptoma de diverses malalties. Les causes de febre en persones que han viatjat són múltiples, i d’entre elles, algunes potencialment letals si no són tractades (com per exemple, la malària). Buscar atenció mèdica especialitzada és de vital importància en aquests casos.

Els motius de consulta són molts, però els més comuns són diarrea, febre i lesions cutànies. És d’especial importància la febre, ja que causa el 28% de les consultes post viatge i pot ser símptoma de diverses malalties.

En el món globalitzat en què vivim, entren nous actors en joc com les denominades “malalties emergents o re-emergents”. Cada cop en sentim més a parlar, però què vol dir realment que una malaltia és emergent o re-emergent? Les malalties emergents són malalties noves, o malalties conegudes que apareixen en altres àrees per primera vegada o que presenten manifestacions desconegudes. Les re-emergents en canvi, són malalties ja conegudes o controlades que tornen a aparèixer, com podria ser el cas del xarampió als Estats Units.

En els últims anys, s’han produït brots o epidèmies de malalties virals transmeses per mosquits, també denominades malalties arbovirals (en anglès, arthropode-borne viruses) a moltes regions del món. Entre aquestes malalties destaquen el dengue, el zika o el chikungunya. Aquests brots no afecten només països endèmics, com és el cas del brot de zika que es va produir a Amèrica del Sud entre 2015 i 2016, sinó que també han arribat a Europa, on no s’havien documentat casos de transmissió autòctona en 55 anys. L’any 2018 es van produir els primers casos de dengue de transmissió local a França i a Espanya (amb sis casos declarats), que s’afegien als brots de chikungunya registrats en anys anteriors a França i a Itàlia.

En els últims anys, s’han produït brots o epidèmies de malalties virals transmeses per mosquits, també denominades malalties arbovirals a moltes regions del món

L’existència de casos d’aquestes malalties entre persones que han viatjat, unida a la presència del mosquit tigre (Aedes albopictus), capaç de transmetre arbovirosis, porta a que Espanya s’hagi considerat una zona de risc per a la introducció i transmissió autòctona d'aquestes malalties.

Mosquit tigre ('Aedes albopictus')

A Catalunya, per exemple, s’han confirmat un total de 700 casos d’arbovirosis en persones que havien viatjat a zones de risc: 371 de dengue, 183 de zika i 146 de chikungunya. El mes de novembre passat l’Agència de Salut Pública de Catalunya reportava un primer cas de dengue autòcton en un resident al Barcelonès Nord que no havia viatjat a cap zona de risc.

En aquesta situació, és de vital importància tenir sistemes de vigilància que permetin la ràpida detecció de casos i evitar possibles transmissions autòctones. El protocol per a la vigilància i el control de les arbovirosis transmeses per mosquits a Catalunya estableix la vigilància específica dels casos humans i del mosquit transmissor.

És de vital importància tenir sistemes de vigilància que permetin la ràpida detecció de casos i evitar possibles transmissions autòctones

Des del Servei de Salut Pública de la Diputació de Barcelona, per exemple, quan hi ha casos confirmats d’arbovirosis es presta suport per a la inspecció entomològica a aquells ajuntaments de la demarcació territorial de Barcelona (excepte Barcelona ciutat) en el marc del conveni amb el Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat. Ara bé, el primer pas en la vigilància d’aquestes malalties passa per què en cas que ens trobem malament després d’haver tornat d’un viatge, acudim al centre de salut i informem dels destins on hem estat.