Satisfet d'investigar la biologia del paràsit de la malària

Satisfet d'investigar la biologia del paràsit de la malària

17.12.2018
image alt

Equip del laboratori d'epigenètica de la malària d'ISGlobal (incloent membres que han marxat de l'equip recentment). D'esquerra a dreta, Núria Rovira Graells, Harvie Portugaliza, Anastasia Pickford, Oriol Llorà Batlle, Elisabet Tintó Font, Carla Sánchez Guirado, Alfred Cortés Closas, Cristina Bancells Bau, Lucas Michel Todó i Sofía Mira Martínez. Il·lustració: Lara Sànchez Guirado (larades86@gmail.com).

 

Fa uns 19 anys, vaig acabar el meu doctorat sobre les proteïnes d'unió a l'ADN monocatenari de la mosca de la fruita Drosophila melanogaster i em vaig preguntar: què vull fer en el futur? Havia gaudit molt de tots els aspectes de la meva vida com a estudiant de doctorat, incloent el meu projecte de recerca, però tenia la sensació que necessitava alguns canvis.

Vaig decidir seguir dedicant-me a la recerca bàsica (...): investigar organismes en què encara hi hagués grans descobriments per fer i que exercís un impacte en el benestar de les persones

Vaig decidir seguir-me dedicant a la recerca bàsica, però amb dues diferències fonamentals respecte al que havia fet fins llavors: en primer lloc, volia passar d'investigar organismes model que ja estiguessin profundament estudiats a investigar organismes en què encara hi hagués grans descobriments per fer; en segon lloc, volia desenvolupar una recerca que pogués arribar a tenir un impacte sobre el benestar de les persones al cap d'un període de temps relativament curt, però que seguís sent recerca bàsica fonamentada en hipòtesis en lloc de recerca aplicada.

Quan vaig rebre una oferta per començar a treballar en recerca sobre la malària no vaig haver de pensar-m'ho dues vegades abans d'acceptar: era just el que volia fer. Alguns dels aspectes fonamentals dels paràsits de la malària segueixen sent desconeguts, i aquesta malaltia produeix un elevadíssim patiment humà en els països amb rendes baixes. El salari seria en moneda estrangera, i ni tan sols em vaig preocupar de comprovar el tipus de canvi abans d'acceptar l'oferta (en general, algú que es dedica a la ciència bàsica no ho fa per diners).

Quan vaig rebre una oferta per començar a treballar en la recerca de la malària no vaig haver de pensar-m'ho dues vegades abans d'acceptar: era just el que volia fer

Per arribar a ser un malariòleg molecular, primer vaig treballar durant quatre anys en una regió de Papua Nova Guinea on la malària és endèmica, i després durant dos anys i mig al Regne Unit, a més de realitzar estades més curtes a Suïssa i Austràlia. A partir d'aquí em va semblar que podia començar a considerar-me a mi mateix un malariòleg, i vaig posar en marxa un equip de recerca sobre la malària a Barcelona.

Ara em trobo en un moment de la meva vida en què sovint miro enrere, cap a les decisions fonamentals que he pres al llarg de la meva vida (es pot anomenar crisi de la mitjana edat, però em sembla que l'expressió "balanç a la mitjana edat" és més apropiada). No em pregunto si vaig prendre o no la decisió correcta perquè la resposta sempre seria afirmativa: si vaig fer el que la meva intuïció em deia que havia de fer, era la decisió correcta en aquell moment.

 

Tot i això, sí que em pregunto si s'estan complint les meves expectatives. Pel que fa a la idea de dedicar-me a un camp de recerca en el que encara quedessin grans descobriments per fer, la resposta és un "sí" rotund: seguien existint aspectes fonamentals sobre la biologia dels paràsits de la malària que esperaven a ser descoberts, i de fet al llarg d'aquests gairebé vint anys la comunitat de recerca sobre la malària ha llançat llum sobre alguns. Em sento orgullós d'haver contribuït a aportar algunes de les respostes, juntament amb el meu equip. Segueixen existint altres grans preguntes encara sense resoldre, que ens garantiran emocions fortes pels propers anys.

Quan em pregunto sobre la meva segona motivació per començar a investigar en el camp de la malària, la resposta no és tan clara. Realment els meus esforços han contribuït a alleujar el patiment humà? Per ser justos, he de respondre'mi a mi mateix que no, o que encara no. Potser vint anys enrere no era plenament conscient de l'escala temporal a la qual la recerca progressa i es tradueix en aplicacions pràctiques, fins i tot quan s'estudia un patogen humà en comptes d'un organisme model. Començar a desxifrar un nou mecanisme pel qual els paràsits de la malària s'adapten a les fluctuacions en el seu entorn, o comprendre com passen de formes generadores de malaltia a formes transmissores de la malaltia són tasques colossals, que requereixen molts anys. L'aplicació d'aquest coneixement pel desenvolupament de noves estratègies de lluita contra la malaltia durà encara molts més anys.

Potser vint anys enrere no era plenament conscient de l'escala temporal a la qual la recerca progressa i es tradueix en aplicacions pràctiques

A vegades és temptador pensar que simplement garbellant milions de compostos químics per desenvolupar nous fàrmacs, o aplicant aproximacions de "força bruta" per combatre la malària (p.ex. l'administració massiva de fàrmacs) podem ser capaços de derrotar-la, sense necessitat de dedicar esforços a comprendre la biologia del paràsit. No obstant això, la recerca operacional ens demostra, una vegada i una altra, que vèncer la malària en algunes regions d'Àfrica és una tasca gairebé impossible amb les eines disponibles actualment: les estratègies de prova i error empíriques no han aconseguit proporcionar una vacuna eficaç, que significaria un punt d'inflexió en la lluita contra la malaltia, i el desenvolupament de nous fàrmacs contra els quals no es puguin generar resistències té poques probabilitats d'èxit llevat que vagi acompanyat d'una profunda comprensió dels mecanismes implicats.

Si bé s'han de continuar aplicant estratègies basades en el desenvolupament de productes, i estratègies empíriques, els exemples anteriors ens mostren que derrotar un patogen complex com el paràsit de la malària requereix molt més, ja que es tracta d'un enemic formidable equipat amb múltiples mecanismes per sobreviure, malgrat els nostres esforços per eliminar-lo.

 

Segueixo estant plenament convençut que la recerca realitzada pel nostre equip, juntament amb els descobriments de molts altres equips de tot el món, té el potencial d'exercir un impacte significatiu en la producció de millors eines o estratègies per combatre la malària. En quin moment passarà, com ho farà i on succeirà és totalment imprevisible, atès que la impredictibilitat és part indissociable de la investigació bàsica. Qui podria haver predit que la investigació sobre els electrons proporcionaria en algun moment una eina tan fonamental per a la medicina com l'aparell de raigs X? Per tant, malgrat reconèixer que els meus esforços encara no han tingut un impacte sobre la salut humana, tinc la sensació que anem pel bon camí.

Segueixo estant plenament convençut que la recerca realitzada pel nostre equip (...) té el potencial d'exercir un impacte significatiu en la producció de millors eines o estratègies per combatre la malària

Per descomptat, en fer balanç de gairebé vint anys com a investigador de la malària, també t'adones de les dificultats, però em temo que això requeriria un altre post sencer.