Evaluaciones de Impacto en la Salud: una herramienta de presente y futuro para las ciudades

Avaluacions d’Impacte en Salut: una eina de present i futur per a les ciutats

11.8.2021
St Adria Besos
Foto: YMA - Parc Fluvial del Besòs, Sant Adrià de Besòs (Barcelona)

[Aquest article ha estat elaborat per Meelan Thondo, Carolyn Daher, Natalie Mueller i Mark Nieuwenhuijsen (ISGlobal), i s’ha publicat originalment en català al butlletí 'Espai Salut' de la Diputació de Barcelona]

 

La urbanització a escala mundial afecta significativament la salut a través de canvis en les realitats socials, ambientals i econòmiques. Tot i que les ciutats són catalitzadores de creixement econòmic, innovació i progrés social, també són epicentres per a exposicions ambientals negatives i motors del canvi climàtic, de canvis en l’ús del sòl i d’esgotament dels recursos naturals. Els entorns socials i físics de les ciutats són actius importants per garantir la salut i el benestar dels ciutadans.

Moltes ciutats desenvolupades s’enfronten a reptes creixents a causa de malalties no transmissibles, com ara malalties del cor, ictus, asma i altres malalties respiratòries, càncers, diabetis i depressió, entre d’altres. El resultat és que les persones poden viure molts anys, però sovint amb múltiples malalties cròniques que redueixen la qualitat de vida, el funcionament diari i la independència. Els pobres urbans pateixen desproporcionadament els riscos per a la salut com a conseqüència de forces polítiques, socials i econòmiques més àmplies que les ciutats poden abordar.

La pandèmia de COVID-19 també ha posat de relleu el paper crític que juguen les ciutats i l’espai públic en la preparació i en la resposta a futures emergències sanitàries

La pandèmia de COVID-19 també ha posat de relleu el paper crític que juguen les ciutats i l’espai públic en la preparació i en la resposta a futures emergències sanitàries. Les accions a nivell urbà local, mitjançant una planificació estratègica urbana i del transport, ofereixen oportunitats per a una millor salut, un medi ambient més net i una acció climàtica a les ciutats.

L’avaluació d’impacte en salut com a eina per a la salut urbana

En contextos d’urbanització creixent com els dels municipis de Barcelona i de la resta de Catalunya, les eines i les pràctiques que permeten als responsables polítics tenir en compte la salut a l’hora de dissenyar polítiques urbanes encara no són pràctiques estàndard per als processos de planificació. Tot i això, hi ha eines com l’Avaluació d’Impacte en la Salut (AIS, o també HIA, per les seves sigles en anglès), que se sap que donen suport a la integració de la salut en agendes polítiques més àmplies centrades en el desenvolupament urbà. Les AIS poden contribuir a fer avançar les ciutats, on encara avui moltes decisions polítiques i institucionals es prenen sense tenir en compte els seus impactes relacionats amb la salut.

De manera similar a les avaluacions d’impacte ambiental, les AIS estimen els efectes potencials sobre la salut —tant negatius com positius— que una política, programa o intervenció en concret pugui tenir sobre la salut de la població i també pot avaluar-ne la distribució entre la població, per exemple, per la vulnerabilitat socioeconòmica. Els resultats de diversos estudis mostren que les AIS poden ajudar els grups d'interès a prendre decisions informades abans, durant i després de la formulació i implementació de les intervencions o polítiques.

 

 

Tot i que l’avaluació d’impacte en la salut és un camp bastant nou, cada vegada s’utilitza més als països europeus. A Catalunya s’han dut a terme, per exemple, per estimar l’impacte de diferents escenaris de contaminació acústica i atmosfèrica. Això es pot fer des d’una perspectiva qualitativa i quantitativa. Amb les dades sobre les relacions exposició-malaltia disponibles, les AIS quantitatives han estat útils per avaluar la reducció de les malalties cardiovasculars o respiratòries i les morts. També s’han utilitzat per avaluar els impactes de diferents projectes relacionats amb canvis en l’entorn construït, com ara els projectes de regeneració urbana.

Les Avaluacions d'Impacte en la Salut (AIS) poden contribuir a fer avançar les ciutats, on encara avui moltes decisions polítiques i institucionals es prenen sense tenir en compte els seus impactes relacionats amb la salut

Una revisió de literatura científica realitzada a Catalunya va informar de diverses AIS centrades en els impactes que els canvis de modes de transport a les ciutats tindrien sobre la salut, proporcionant una comparació dels guanys en salut de diferents escenaris.

  • Una AIS realitzada el 2012 va demostrar que es podrien evitar 76,15 morts prematures anuals a la ciutat de Barcelona si el 40% dels viatges en cotxe es substituís per una combinació d’ús de la bicicleta i el transport públic gràcies a la disminució de l’exposició a la contaminació de l’aire i de la mortalitat per accidents de trànsit i a l’augment de l’activitat física.
  • Una AIS similar i més recent realitzada a Barcelona també va mostrar els avantatges de canviar a modes de transport més actius, estimant que es podrien prevenir prop de 3.000 morts si s’acomplissin les recomanacions internacionals en matèria d’activitat física, contaminació de l'aire, soroll, calor i accés a espais verds.
  • Finalment, una avaluació feta el 2019 va estimar que la creació de 500 superilles a la ciutat de Barcelona podria prevenir anualment gairebé 700 morts prematures. Les vies per les quals s’aconseguirien les millores en salut en aquest cas serien la reducció de la contaminació de l’aire, del soroll i de la calor i l’augment de l’espai verd i de l’activitat física relacionada amb el transport. Aquest estudi també mostra que les superilles són una intervenció de salut pública que es podria aplicar a altres ciutats per reduir la càrrega en salut relacionada amb la planificació urbana centrada en el cotxe.

Tot i que l’avaluació d’impacte en la salut és un camp bastant nou, cada vegada s’utilitza més als països europeus. A Catalunya s’han dut a terme, per exemple, per estimar l’impacte de diferents escenaris de contaminació acústica i atmosfèrica

No obstant això, és més difícil trobar avaluacions d’impacte d’altres determinants de la salut relacionats amb la ciutat, com ara l'habitatge o l'exposició a l'espai verd. Aquests buits solen estar relacionats amb la manca de recursos a nivell de ciutat i l’escassetat de dades per a diferents exposicions a la salut.

 

Ajuntament de Sabadell / Juanma Peláez

Recomanacions per augmentar l'ús i la implementació d’AIS a Catalunya

Ha arribat el moment d’aprofitar l’impuls al voltant de la promoció de la salut a les ciutats. A Catalunya s’estan ampliant les polítiques per reconèixer legislacions que donen suport a l’avaluació de l’impacte en la salut, però també els enfocaments de salut en totes les polítiques ( Health in All Policies). Per recolzar encara més la implementació de les AIS a Catalunya, cal tenir en compte diverses recomanacions:

  1. Incrementar els esforços per organitzar i estimular la demanda de coneixement i col·laboració amb professionals de les AIS i experts del món acadèmic. AIS és un mètode que s’utilitza de manera més freqüent en recerca i cal establir una forta col·laboració per expandir la pràctica als àmbits de la política. Potser sigui més fàcil pels municipis catalans identificar grups d’AIS a universitats i centres de recerca per a un intercanvi, formació i transferència de coneixement eficaços.
  2. Fer un ús eficaç de les dades i dels indicadors urbans: Catalunya realitza enquestes periòdiques de viatges, salut i llars que proporcionen dades sòlides com les requerides a les AIS. Tot i que aquestes dades poden estar disponibles, l’accés i la gestió de les dades poden ser encara un repte si els indicadors urbans no s’entenen i es planifiquen bé. Fer un ús eficaç de les dades disponibles i centrar-se en els indicadors rellevants pot facilitar enfocaments innovadors per fer modelatge de salut a les ciutats.
  3. Promoure una major col·laboració i integració en el sector de la planificació urbana i del transport a Catalunya. Amb la multiplicació d’històries d’èxit a algunes ciutats, això orientaria el paper de diferents actors, inclosos el sector privat, el món acadèmic i els organismes públics en el seu compromís cap a una vida saludable a les ciutats. Una agenda dirigida per la salut per la planificació urbana i del transport podria donar suport a un nou enfocament en la dimensió territorial de la urbanització a Catalunya. Enfortir aquest enfocament podria ajudar a aclarir les estratègies i prioritats, així com a subratllar les necessitats ciutadanes.

El camí endavant

La implementació de mesures urbanes sense tenir en compte els impactes sobre la salut corre el risc de desplegar-se en sitges i amb molt poc impacte en la salut i la qualitat de vida de les poblacions urbanes, o fins i tot en alguns casos contribuir a la desigualtat. Connectar la salut i la planificació urbana als àmbits de la formulació de polítiques requereix una forta governança, col·laboració intersectorial i pràctiques basades en l’equitat. Les avaluacions d’impacte proporcionen una flexibilitat i una validesa científica sense precedents per estimar els riscos per a la salut que poden informar la formulació de polítiques i poden contribuir a una agenda més àmplia de salut en totes les polítiques.

En última instància, les AIS poden millorar el desenvolupament de xarxes urbanes saludables i sostenibles alhora que animen els grups d'interès a contribuir activament al futur de les seves ciutats. D’aquesta manera, incorporar la salut a les agendes urbanes pot tenir un paper crucial en l’impuls de la governança i l’assoliment de futurs més saludables i brillants a les ciutats catalanes.