Calen aliances publicoprivades per abordar les malalties tropicals oblidades

Els fàrmacs per a malalties tropicals oblidades no haurien de desenvolupar-se pel sistema “tradicional” de patents

Les malalties tropicals oblidades o desateses afecten sobretot les poblacions més pobres del planeta. Per tant, no té sentit que el desenvolupament de fàrmacs necessaris per tractar aquestes malalties estigui subjecte al sistema “tradicional” de patents. Aquest model concedeix poder de monopoli a empreses farmacèutiques per un període d’uns 20 anys com una manera d’esperonar la inversió en recerca i desenvolupament (R+D). Per ser més precisos, això vol dir que la companyia farmacèutica que té la patent d’un producte serà l’única que durant 20 anys podrà produir-lo, vendre’l i, per tant, treure’n beneficis. Gràcies a la manca de competència resultant, les farmacèutiques poden estipular un preu de mercat superior als costos de producció i així recuperar la inversió feta en R+D.

Entre 2000 i 2011 només s’han aprovat cinc productes terapèutics nous per a malalties tropicals oblidades

Les companyies farmacèutiques són, doncs, reticents a invertir en R+D de malalties que afecten majoritàriament a països en vies de desenvolupament, ja que els consumidors tenen menys poder adquisitiu i això comportaria –en alguns casos– fixar un preu de mercat equivalent o inferior als costos de producció per fer-lo assequible als més pobres.

El context de les malalties tropicals oblidades posa a prova el desenvolupament de productes i l'accessibilitat

Traduint aquest fracàs de mercat en fets concrets, només s’han aprovat cinc productes terapèutics nous per a malalties tropicals oblidades durant el període comprès entre el 2000 i el 2011, que és menys de l’1% de tots els productes aprovats (vegi’s la gràfica de sota). A més, el context de les malalties tropicals oblidades no només posa a prova el desenvolupament de productes sinó també l’accessibilitat dels mateixos a la població que els necessita i que, en el cas de les malalties tropicals oblidades, viu sovint en àrees remotes de difícil accés per a una atenció sanitària adequada.

Proporció de nous productes aprovats per a malalties tropicals oblidades en el període 2000-2011

Font: Pedrique B, Strub-Wourgaft N, Some C, Olliaro P, Trouiller P, Ford N, et al. The drug and vaccine landscape for neglected diseases (2000-11): A systematic assessment. Lancet Glob Heal. 2013;1(6):371–9.

El context econòmic i polític clama per un "capitalisme creatiu"

El context econòmic i polític de les malalties tropicals oblidades clama, com sosté Bill Gates, per un “capitalisme creatiu”. La proposta d’un “capitalisme creatiu” comprèn esquemes push, pull i push-pull. Els esquemes push (empenta) s’usen per empènyer el producte cap al mercat, com el nom indica, en reduir els costos inicials de les activitats de R+D per mitjà de beques i ajuts que s’ofereixen abans de desenvolupar el producte. Com a exemples d’esquemes push tenim les beques R+D (s’ofereixen abans de la descoberta del producte) i els crèdits fiscals R+D (les empreses que inverteixen en R+D de malalties tropicals oblidades obtenen una reducció fiscal).

Les aliances publicoprivades estan vagament definides i no està clar quin és l'esquema que haurien d'adoptar

Per contra, els esquemes pull (atracció) funcionen per l’efecte de “el pal i la pastanaga” ja que ofereixen una varietat d’ajuts després que s’hagi desenvolupat el producte. Un exemple d’aquest tipus d’esquema són els compromisos anticipats de mercat pels quals els contribuents es comprometen a adquirir amb antelació un fàrmac o una vacuna exitosos a un preu pre-especificat per a una determinada quantitat.

Els esquemes push, pull i mixtos permeten a aliances publicoprivades poder superar les barreres del desenvolupament i l’accessibilitat de productes per a malalties tropicals oblidades. Una aliança publicoprivada es forja en el mateix moment en què una o més institucions públiques i privades decideixen col·laborar. Tenim l’exemple de la Iniciativa de Fàrmacs per a Malalties Oblidades (DNDi per les seves sigles en anglès). Es tracta d’un consorci participat per la indústria farmacèutica, el sector públic i la comunitat d’investigadors internacionals, entre d’altres, que posa en marxa i coordina projectes de R+D en fàrmacs.

En realitat, però, les aliances publicoprivades estan vagament definides i no està clar quin és l’esquema que haurien d’adoptar. En general, sembla que els esquemes pull són més eficaços que els esquemes push, però hi ha poca literatura sobre aliances publicoprivades. És sobretot de caire descriptiu i hi ha poca recerca empírica sobre aquesta qüestió. Sorprenentment, no existeixen anàlisis d’avaluació d’impacte i són essencials si volem valorar com funcionen aquests models, en comparació amb altres d’alternatius. Dit d’una altra manera, l’anàlisi d’avaluació d’impacte permet avaluar què funciona i què no per poder informar als sectors públic i privat quina és la millor manera d’operar.

L'economia de la salut consisteix en informar a governs, actors polítics i grups d’interès sobre què funciona millor amb els recursos disponibles

Potser t’estàs preguntant com podem avaluar les aliances publicoprivades. Una manera de fer-ho és valorar com els canvis en les seves característiques i composició modifiquen les vies de recerca i desenvolupament. Parlem no només de la probabilitat d’assolir el mercat sinó també d’avançar amb èxit en les fases de R+D. A més, també podem fixar-nos en el temps destinat a cadascuna de les fases de R+D. Fent això, podrem ser capaços de respondre preguntes com aquestes:

• Quina és la probabilitat de què productes desenvolupats per mitjà d’aliances publicoprivades assoleixin el mercat?
• Les aliances-público privades escurcen el temps d’accés al mercat per a un producte per a malalties tropicals oblidades?
• En quina fase de R+D falla més una aliança público-privada?
• És aquest el cas en què una aliança público-privada amb molts integrants té més probabilitat d'assolir el mercat que una de pocs membres?

L’economia de la salut també consisteix en això, en informar a governs, actors polítics i grups d’interès sobre què funciona millor amb els recursos disponibles.

ISGlobal t'ofereix el curs de curta durada Health Economics, que aborda conceptes clau de l'economia aplicada a polítiques, intervencions i avaluacions de la salut global, i que s'impartirà del 9 al 18 de gener de 2017.

Contingut relacionat

• Curs Health Economics
• Web del Programa EuroLeish
• Avaluació de l'impacte econòmic de les aliances publicoprivades per al desenvolupament de fàrmacs i eines diagnòstiques per a leishmaniosi i altres malalties tropicals oblidades