Publicador de continguts

Recerca

Una segona onada de COVID-19 podria evitar-se si es mantenen les distàncies socials i l'ús de mascaretes

Un model desenvolupat per ISGlobal mostra que el desconfinament ha de ser gradual i que el comportament individual és un factor clau

22.06.2020
Persones amb mascareta negra
Foto: Gustavo Fring (Pexels)

El comportament individual té un efecte significatiu en la prevenció d'una gran segona onada d'infeccions per COVID-19. De fet, mantenir el distanciament social i altres intervencions, com l'ús de mascaretes i la higiene de mans, podria eliminar la necessitat de futurs confinaments, segons un model realitzat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa". Les troballes, publicades a Nature Human Behavior, també mostren que, en països que encara no han assolit el pic de casos actius, els confinaments s'han de mantenir durant almenys 60 dies i el desconfinament ha de ser gradual per disminuir el risc de segones onades.

Diversos països que inicialment van imposar mesures estrictes de bloqueig per limitar la propagació de la SARS-CoV-2 estan en procés d’aixecar-les. No obstant això, com i quan alleujar les restriccions és una decisió difícil: un equilibri delicat entre la necessitat de reactivar l'economia i el risc d'una segona onada d'infeccions que podria saturar els sistemes de salut. "El problema és que avaluar aquest risc és difícil, donada la manca d'informació fiable sobre el nombre real de persones infectades o el grau d'immunitat desenvolupat entre la població", explica Xavier Rodó, cap del programa de Clima i Salut d'ISGlobal. En aquest estudi, l'equip de Rodó presenta projeccions basades en un model que divideix la població en set grups: susceptibles, en quarantena, exposats, infecciosos no detectats, reportats infecciosos i confinats, recuperats i morts. També permet simular tant el grau de confinament de la població com les diferents estratègies posteriors al confinament.

"El nostre model és diferent perquè considera el retorn de les persones confinades a la població susceptible per estimar l'efecte del desconfinament, i inclou els comportaments de les persones i la percepció de risc com a factors moduladors", explica Xavier Rodó. "Aquest model pot ser particularment útil per a països on encara no s'ha arribat al pic de casos, com els de l'hemisferi sud. Permetria avaluar les polítiques de control i minimitzar el nombre de casos i morts causades pel virus", explica Leonardo López, coautor de l'estudi i també investigador d'ISGlobal.

L'ús de mascaretes, la higiene de mans i els mandats de romandre a casa ja han demostrat beneficis. L'objectiu d'aquest estudi va ser avaluar quantitativament la seva rellevància com a estratègies de contenció. Els resultats mostren clarament que la durada del primer confinament afectarà el moment i la magnitud de les onades posteriors, i que les estratègies de desconfinament gradual sempre resulten en un menor nombre d'infeccions i morts, en comparació amb processos de desconfinament molt ràpids.

A Espanya, on el desconfinament va ser ràpid per a la meitat de la població i gradual per a la resta, el comportament individual serà clau per reduir o evitar una segona onada. "Si aconseguim fer descendir la taxa de transmissió en un 30% mitjançant l'ús de mascaretes, higiene de mans i distanciament social, podem reduir considerablement la magnitud de la propera onada. Reduir la taxa de transmissió en un 50% podria evitar-la completament", diu Rodó.

Els resultats mostren que, fins i tot en països que no tenen els recursos per testar i rastrejar tots els casos i contactes, l'empoderament social mitjançant l'ús de mascaretes, la higiene de mans i el distanciament social és clau per aturar la transmissió viral.

Les simulacions també mostren que la pèrdua d'immunitat al virus tindrà efectes significatius en el temps transcorregut entre onades epidèmiques: si la immunitat té una llarga durada (un any en lloc d'uns pocs mesos), el temps entre les onades epidèmiques es duplicarà.

El model pren en consideració confinaments totals i utilitza les dades disponibles fins el 25 de maig, però no té en compte un possible efecte de les temperatures en la transmissió viral.

Referència

Lopez L and Rodó X. The end of social confinement and COVID-19 re-emergence risk. Nature Human Behaviour. June 2020. https://doi.org/10.1038/s41562-020-0908-8