Publicador de continguts

Recerca, Planificació urbana, medi ambient i salut

El contacte amb entorns naturals durant la infància podria beneficiar la salut mental a l'edat adulta

Prop de 3.600 persones participen a un estudi europeu sobre l'impacte dels espais verds i blaus en el benestar mental i la vitalitat física

22.05.2019

Les persones adultes que durant la seva infància van tenir més contacte amb espais naturals podrien tenir una millor salut mental que aquelles que van estar menys exposades a la natura, segons conclou un nou estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per "la Caixa", que ha estat realitzat a quatre ciutats europees.

L'exposició a espais naturals a l'aire lliure s'ha associat amb diversos beneficis per a la salut, com un millor desenvolupament cognitiu i un millor benestar mental i físic. Tot i això, pocs estudis han explorat l'impacte de l'exposició a entorns naturals durant la infància a la salut mental i la vitalitat a l'edat adulta. A més, els estudis sobre espais verds –jardins, boscos, parcs urbans, etc.– són més abundants que en el cas dels espais blaus –canals, estanys, rierols, rius, llacs, platges, etc.–.

Aquest nou treball, publicat a la revista International Journal of Environment Research and Public Health i que forma part del projecte PHENOTYPE, es va realitzar a partir de les dades de prop de 3.600 persones adultes de Barcelona (Espanya), Doetinchem (Països Baixos), Kaunas (Lituània) i Stoke-on-Trent (Regne Unit).

Les i els participants van respondre un qüestionari sobre la freqüència d'ús d'espais naturals durant la infància, incloent tant les visites intencionades –per exemple, sortides a la muntanya– com les no intencionades –per exemple, jugar al jardí de casa–. També se'ls va preguntar sobre la quantitat, ús i satisfacció d'espais naturals al voltant del seu habitatge, així com la importància que li donen a l'actualitat. La salut mental de les i els participants –nivell de nerviosisme i sentiments de depressió en les darreres quatre setmanes– i la vitalitat ­–nivell d'energia i fatiga– es va avaluar a partir d'un test psicològic. L'índex de vegetació al voltant de l'habitatge a la vida adulta es va estimar a partir d'imatges de satèl·lit.

Els resultats van mostrar que les persones adultes que durant la infància s'havien exposat menys als espais naturals mostraven pitjors resultats en els tests de salut mental, en comparació amb les que tenien més exposició durant la infància. Myriam Preuss, primera autora de la recerca, explica a més que "en general, les i els participants amb nivells inferiors d'exposició a entorns naturals durant la infància van valorar amb menys importància els espais naturals que aquelles amb més nivells d'exposició". No es van trobar associacions entre l'exposició durant la infància i la vitalitat a l'edat adulta, ni amb l'ús i satisfacció d'aquests espais.

Wilma Zijlema, investigadora d'ISGlobal i coordinadora de l'estudi, destaca que les conclusions "mostren la rellevància de l'exposició a espais naturals durant la infància per al desenvolupament d'un estat psicològic saludable i una actitud que apreciï la natura a la vida adulta". Actualment, el 73% de la població a Europa viu en àrees urbanes –sovint amb accés limitat als espais naturals– i es preveu que aquest nombre augmenti a més del 80% el 2050. "Per tant, és important conèixer quines implicacions té que els nens i nenes creixin en entorns amb oportunitats limitades d'exposició a espais naturals", afegeix.

"Molts nens i nenes a Europa acostumen a portar un estil de vida basat en espais interiors, de manera que seria convenient millorar els entorns naturals a l'aire lliure a les ciutats: augmentar el seu nombre, dissenyar-los de manera segura i que convidin als nens i les nenes a jugar", indica Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal. En la majoria dels països, les activitats a la natura no són una part regular del currículum escolar. "Fem una crida a les i els responsables polítics per tal que millorin la disponibilitat dels espais naturals a l'aire lliure per a la infància, incloent els patis de les escoles", conclou.

Referència

Myriam Preuss, Mark Nieuwenhuijsen, Sandra Márquez, Marta Cirach, Payam Dadvand, Margarita Triguero-Mas, Christopher Gidlow, Regina Grazuleviciene, Hanneke Kruize y Wilma Zijlema. Low Childhood Nature Exposure is Associated with Worse Mental Health in Adulthood. International Journal of Environment Research and Public Health