Publicador de continguts

Anàlisi i Desenvolupament Global

Com podem garantir un enfocament socialment equitatiu en el desconfinament?

Sèrie | COVID-19 i estratègia de resposta #8

05.05.2020

Aquest document forma part d'una sèrie de notes de debat que aborden preguntes fonamentals sobre la COVID-19 i les estratègies de resposta. Els treballs han estat elaborats sobre la base de la millor informació científica disponible i poden ser actualitzats en la mesura que aquesta evolucioni.

Escrit per Jeffrey V Lazarus, Associate Research Professor i Cap del Grup de Recerca de Sistemes de Salut a ISGlobal, juntament amb Trent White, Sonia Hajo i Danielle Guy, membres del Grup de Recerca de Sistemes de Salut.

 

Poc després que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) reconegués que la creixent epidèmia de la COVID-19 s'estava convertint en una pandèmia, els governs de tot el món van imposar ràpidament mesures de confinament i distanciament físic. Menys de vuit setmanes després, molts governs s'enfronten ara a l'enorme desafiament de passar del tancament al desconfinament, i evitar així al mateix temps el ressorgiment massiu de nous casos de COVID-19 i una situació econòmica que podria ser més devastadora que la malaltia mateixa.

A més de la morbiditat i mortalitat causades directament per la COVID-19, és important tenir en compte les conseqüències econòmiques i socials com el distanciament i aïllament social, la desocupació i l'angoixa psicològica. A causa d'una varietat de determinants socioeconòmics de la salut, certes poblacions tenen més risc de patir aquestes conseqüències. Aquestes poblacions vulnerables inclouen persones de baixos ingressos i aturades, especialment del sector informal, migrants i poblacions minoritàries, persones sense sostre, persones que consumeixen drogues i a la presó. Per tant, l'essència de l'desafiament del desconfinament és garantir l'equitat social i, al mateix temps, evitar un ressorgiment del brot i ressuscitar les economies i els sistemes de salut.

Recomanem les següents estratègies als governs per mitigar les desigualtats durant el desconfinament:

  1. Assegurar la protecció econòmica per a les poblacions vulnerables. Les mesures de protecció econòmica haurien d'estar dirigides a determinades poblacions vulnerables.
  2. Enfortir l'atenció primària en salut. Els governs haurien d'enfortir els serveis de salut primària nacionals i regionals, ja que aquests poden abordar les necessitats de prevenció, tractament, rehabilitació i cures pal·liatives a un cost més baix que els serveis de salut especialitzats i complexos. Això pot reduir la demanda de recursos hospitalaris i protegir la salut de la població mentre que alleuja les pressions financeres sobre els sistemes de salut.
  3. Abordar les necessitats de salut de les persones migrants i refugiades. Els governs haurien de proporcionar suport de salut física i psicològica a les i els migrants i refugiats, tant documentats com indocumentats.
  4. Promoure la protecció de l'habitatge. Els governs haurien de promoure l'assequibilitat de l'habitatge i limitar els desallotjaments i aturar la suspensió dels serveis públics i de telecomunicacions.
  5. Mantenir i ampliar els espais públics oberts i segurs. Les poblacions vulnerables tenen més probabilitats de viure i treballar en condicions que afecten negativament a la seva salut. És essencial preservar l'accés als espais públics per a la seguretat social, la salut i el benestar.

Abordar aquestes consideracions en la planificació i implementació del desconfinament pot protegir els grups vulnerables de noves iniquitats, així com mantenir la preparació sanitària, social i econòmica per a futures crisis.