ISGlobal | Barcelona Institute for GlobalHealth

Visor de contenido web Visor de contenido web

Torna a la pàgina principal

Mosquit: l’animal més letal del món

Mosquit: l’animal més letal del món

ISGlobal treballa en noves eines per reduir l'impacte d'aquest insecte que causa més de 700.000 morts a l'any

© Pixnio

Quan pensem en animals perillosos, tendim a pensar en taurons o serps. Tanmateix, l'animal més letal del món és el mosquit, responsable de la mort de més de 725.000 persones cada any, davant de les 50.000 morts que causen les serps o les gairebé 10 persones que maten els taurons. Val a dir que els éssers humans ocupen la segona posició d’aquest llistat –just després del mosquit– i són responsables de la mort de 475.000 persones a l'any.

Aquest petit insecte, però, no fa el treball tot sol. La seva capacitat de transmetre virus i altres paràsits causants de malalties devastadores és justament el que el fa tan perillós. És el cas de la malària que, transmesa pel mosquit Anopheles, mata cada any 400.000 persones –sobretot nens– i incapacita durant diversos dies més de 200 milions de persones. Altres malalties transmeses pel mosquit són el dengue, que causa entre 50 i 100 milions de casos cada any, la febre groga, que té una alta taxa de mortalitat, o l’encefalitis japonesa, que causa més de 10.000 morts anuals, sobretot a l’Àsia. No podem oblidar el virus del Zika, que té efectes neurològics greus i de llarg termini en bebès de mares infectades durant l'embaràs.

Existeixen més de 2.500 espècies de mosquits i aquests insectes es troben a totes les regions del planeta tret de l'Antàrtida. De fet, els mosquits són molt bons per adaptar-se a nous ambients i a qualsevol intervenció per combatre’ls. Per exemple, l’Aedes aegypti (el vector de la febre groga, el zika i el dengue, entre altres) s'ha adaptat perfectament a l'ambient urbà: s'alimenta exclusivament de sang humana i pon els ous en qualsevol tipus de recipient a fora o a dins de les cases. Moltes espècies de mosquit, incloent l’Anopheles, han desenvolupat resistència contra la diversitat d'insecticides usats habitualment i han canviat el comportament (s'alimenten fora de les cases i més aviat) per evitar les xarxes mosquiteres i les cases fumigades amb insecticida.

Com assenyala l’entomòleg de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) Krijn Paaijmans, “els mosquits són criatures difícils; constantment tracten d’evitar qualsevol cosa que fem contra ells”. Paaijmans és part d'un gran equip que treballa en MALTEM, un projecte finançat per l'Obra Social ”la Caixa” i la Fundació Bill & Melinda Gates amb l’objectiu d’aturar la transmissió de la malària al districte de Magude, al sud de Moçambic, al 2020. “Si volem eliminar la malària, ens cal una millor vigilància i millors dades per desenvolupar intervencions més rendibles. Això implica formular les preguntes correctes i utilitzar les eines adequades”. Posa com a exemple emprar el mateix tipus de paranys a fora i a dins de les cases per mesurar correctament la transmissió residual de la malària (la transmissió que té lloc a l'exterior, on les xarxes mosquiteres i la fumigació no són eficaces).

ISGlobal també està treballant en noves eines contra les quals el mosquit té més dificultats per desenvolupar resistència. Per exemple, l'equip de Paaijmans està desenvolupant barreres electromagnètiques que repel·leixen els mosquits, mentre que l'equip de Carlos Chaccour, també d’ISGlobal, està centrat en la ivermectina, un fàrmac antiparasitari que mata els mosquits que s'alimenten d'animals o individus tractats.

Més informació

id=6010974
id=5946565
id=5764352
id=5655905
id=5534792