ISGlobal | Barcelona Institute for GlobalHealth

Visor de contenido web Visor de contenido web

Torna a la pàgina principal

Identifiquen marcadors immunes associats amb la protecció per la vacuna RTS,S contra la malària

Identifiquen marcadors immunes associats amb la protecció per la vacuna RTS,S contra la malària

L'estudi ajuda a entendre per què la vacuna no protegeix a certs nens, particularment bebès

Un estudi internacional liderat per ISGlobal, centre impulsat per la Fundació Bancària “la Caixa”, identifica respostes immunes que s'associen amb la protecció – o no- contra malaria després d’immunització amb la vacuna candidata contra la malària, RTS,S, també coneguda com Mosquirix™. L'estudi, publicat en la revista Clinical Infectious Diseases y realitzat pel consorci MalVIC (RTS,S Malaria Vaccine Immunology Consortium),  ajudarà a millorar l'eficàcia d'aquesta i futures vacunes, sobretot en bebès.  . 

La vacuna candidata contra la malària més avançada, RTS,S, ha mostrat tenir una eficàcia parcial contra malària clínica, més baixa en bebès entre 6 i 12 setmanes d'edat (31%) que en nens entre 5 i 17 mesos d'edat (56%) després d'un any de seguiment. Les raons d'això encara no estan clares, però podrien deure's a diferències en la magnitud o qualitat de la resposta immune induïda per la vacuna. L'objectiu de l'estudi va ser identificar marcadors de la resposta immune cel·lular associats amb la protecció contra la malària després de vacunació amb la RTS,S.

Els investigadors van realitzar un estudi de cas-control en el marc de l'assaig clínic multicéntric d'eficàcia i seguretat de fase 3, amb almenys 200 bebès i nens, vacunats o no, de Bagamoyo a Tanzània, Lambaréné a Gabon, i Manhiça a Moçambic, i dels quals alguns van desenvolupar malària més tard. Mitjançant un assaig que permet detectar i mesurar múltiples citoquinas (proteïnes secretades per cèl·lules del sistema immune) simultàniament, van comparar el perfil de resposta cel·lular en mostres de sang obtingudes un mes després de l'última immunització. Van trobar que la citoquina IL5 (típica d'una resposta anti-inflamatoria de tipus Th2) s'associa amb un risc de desenvolupar malària malgrat la vacunació, mentre que un perfil pro-inflamatori de tipus Th1 (amb un augment en les citoquinas IFN-g, IL-15 i GM-CSF) s'associa amb una protecció contra el desenvolupament posterior de la malaltia. També van trobar que, mentre la vacuna indueix nivells elevats de citoquinas Th1 en nens, aquest augment no s'observa en els bebès.  

“Es pensa que, en els nounats, la resposta immune està esbiaixada cap a un perfil de tipus Th2” explica Gemma Moncunill, primera autora de l'estudi, “la qual cosa podria explicar la menor eficàcia de la vacuna en els bebès”. “Aquests resultats indiquen que necessitem trobar adyuvantes (compostos que augmenten la resposta immune) que potenciïn les respostes de tipus Th1 en els primers mesos de vida”, afegeix Carlota Dobaño, coordinadora de l'estudi.

Els resultats també suggereixen que l'estatus immune del bebè o el nen (per exemple, exposicions prèvies al paràsit de la malària, altres vacunes, etc.) podria modular la capacitat de protecció de la vacuna. “Aquests resultats van més enllà de la malària i subratllen la necessitat d'entendre l'impacte de l'estat immune basal i altres factors que poden modular la reposada a qualsevol vacuna pediàtrica a Àfrica” conclou Dobaño.  

L'estudi va rebre el suport de GSK i finançament de la PATH Malària Vaccine Initiative, del NIH-NIAID,del Ministeri d'Economia i  Competitivitat (Institut de Salut Carlos III), i de la Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).El contingut és responsabilitat dels autors i no necessàriament reflecteix la opinion official dels National Institutes of Health.

Referència

Moncunill G, Mpina M, Nhabomba AJ, et al. Distinct Th1 and Th2 cellular responses associated with malaria protection and risk in RTS,S/AS01E vaccines. Clinical Infect Dis. 2017, 13 May doi.org/10.1093/cid/cix429

id=5759418
id=4813786
id=2995571
id=2497683