ISGlobal | Barcelona Institute for GlobalHealth

Visor de contenido web Visor de contenido web

Torna a la pàgina principal

Cristina Villanueva: "L'aigua de l'aixeta ha de complir una normativa molt més estricta que l'embotellada"

Cristina Villanueva:

Entrevista a Facebook Live amb la cap del programa de Contaminació de l'Aigua d'ISGlobal

Coneixem l'aigua que consumim? Amb aquesta pregunta com a punt de partida i amb motiu del Dia Mundial de l'Aigua, vam mantenir una entrevista en directe a través de Facebook Live amb Cristina Villanueva, cap del programa de Contaminació de l'Aigua d'ISGlobal, que va parlar sobre els efectes en la nostra salut dels contaminants que hi ha a l'aigua. La resumim a continuació:

Hem analitzat especialment l'exposició durant l'embaràs i també els efectes respiratoris a les piscines

Quines són les línies de treball del programa de Contaminació de l'Aigua d'ISGlobal?
Bàsicament, vam investigar la relació que hi ha entre els contaminants de l'aigua i la nostra salut. Ens hem centrat en els contaminants als quals estem més exposats i que, per tant, ens podrien afectar més, com són els subproductes de la desinfecció. Hem volgut estudiar-ho, ja que és un grup de contaminants que es troba en totes les aigües tractades de consum i al qual, per tant, tots estem exposats. D'altra banda, un altre contaminant prevalent a l'aigua de consum al qual també ens hem dedicat és el nitrat. Hem analitzat especialment l'exposició durant l'embaràs i també els efectes respiratoris a les piscines.

Quan es parla d'aigua i salut, hem escoltat parlar de "càncer, trastorns reproductius, problemes respiratoris...". Ens hem de preocupar?
Justament, estem investigant per saber si ens hem de preocupar o no. És un tema que inquieta, s'està estudiant i d'entrada no ha de voler dir que calgui preocupar-se.

Què són els subproductes de la desinfecció que trobem a l'aigua?
Són compostos químics que es generen quan el desinfectant, normalment el clor, reacciona amb la matèria orgànica. La cloració ha estat un avanç per a la salut pública que ningú qüestiona, l'aigua s'ha de desinfectar per evitar malalties de transmissió vírica. Tot i això, hi ha uns danys col·laterals, es formen aquests químics indesitjats i s'estan fent estudis per saber si poden afectar la nostra salut.

Una de les peculiaritats dels subproductes és que generen centenars de compostos: uns contaminants són volàtils i es poden inhalar, altres no ho són, alguns són permeables a la pell ... Hi ha una complexitat gran i, per tant, pot haver diferents efectes en la salut. A més, hi ha diverses rutes d'exposició implicades: inhalació, exposició dèrmica i ingestió.

Inicialment, alguns estudis van mostrar que sí hi podia haver un risc per a la salut, però les últimes recerques realitzades, també per ISGlobal, conclouen que no hi ha efectes negatius.

Uns dels efectes més consistentment associats amb l'exposició als trihalometans durant molts anys és el risc de càncer de bufeta

Què sabem fins ara sobre els subproductes de la desinfecció?
Els primers que es van identificar a l'aigua de consum van ser els trihalometans, l'any 1974. Des de llavors, s'han fet diversos estudis i es va començar investigant l'associació amb el càncer. Uns dels efectes més consistentment associats és que l'exposició durant molts anys augmenta el risc de càncer de bufeta.

També s'ha investigat altres tipus de càncer, com el colorectal o de mama, i aquí hi ha evidències molt menys clares. S'està estudiant, a més, els efectes durant l'embaràs. Aquí l'evidència és poc clara, encara que hi ha més consistència en els efectes que tenen a veure amb el desenvolupament intrauterí: hi ha un petita associació amb tenir menys pes en néixer.

Pel que fa als efectes respiratoris, es van realitzar estudis observacionals en nens que havien anat a piscines en edats molt primerenques, i es va llançar l'alarma que això podia desencadenar en asma infantil. De nou, tenim el cas que els primers estudis mostraven una associació, però recents recerques ho han desmentit. De fet, des d'ISGlobal hem publicat més aviat el contrari, que podria ser beneficiós per a la funció pulmonar i respiratòria.

Llavors, el missatge que llanceu és de prudència i de tranquil·litat...?
Sí, exacte. Són uns químics que en principi seria millor que no estiguessin però és millor desinfectar que no fer-ho. Sí que hi ha una associació clara amb el càncer de bufeta. Cal tenir prudència per a alguns efectes, però per a altres sembla ser que no hi ha tant motiu de preocupació.

L'aigua s'impregna de tot el que hi ha en l'ambient per on circula. Per tant, pot contenir moltes substàncies

Tenim entès que l'aigua és H2O, però què més hi ha a l'aigua que consumim?
L'aigua a la natura no existeix com H2O pura. De fet, l'aigua s'impregna de tot el que hi ha en l'ambient per on circula. Per tant, pot contenir moltes substàncies. Algunes poden ser positives fins i tot per a la salut, no tot és negatiu. Hi ha contaminants regulats i també els denominats emergents que no s'analitzen. Per exemple, en l'aigua dels rius, que després s'utilitza per potabilitzar, s'ha trobat residus que vénen del consum de les persones: medicaments, productes de cosmètica, filtres solars, etc.

Abans has comentat que un altre dels compostos que també estudieu és el nitrat, podries parlar-nos d'aquesta línia de treball?
El nitrat arriba principalment a l'aigua per l'ús dels fertilitzants en l'agricultura, l'aigua de les pluja els arrossega i poden arribar als aqüífers i rius. També s'associa a la ramaderia intensiva perquè estan en els excrements dels animals, i això també contamina les aigües subterrànies. L'ús domèstic també pot generar una quantitat petita de nitrat. És un element que forma part de la naturalesa, el que passa és que hem alterat el seu cicle natural.

I què sabem de les possibles conseqüències del nitrat sobre la salut?
El nitrat en si mateix no és problemàtic, però es redueix a nitrit amb els bacteris que tenim a la boca. Un dels problemes més descrits és el que s'anomena metahemoglobinèmia o síndrome del nadó blau: el nitrit competeix en la sang amb el transport d'oxigen i provoca una mena d'ofec. Això s'ha vist sobretot en nens alimentats amb llets amb fórmules preparades amb aigua amb alts nivells de nitrat. També genera nitrosamines, que se sap que a nivell de laboratori provoca càncer. La llei regula que no s'arribi a aquests nivells alts, però la preocupació està en si a exposicions més baixes o al llarg de tota la vida això pot desencadenar en càncer. És una línia de treball oberta.

L'aigua de l'aixeta ha de complir una normativa estricta i podem, per tant, beure amb una certa tranquil·litat

Quina aigua hem de beure, la millor opció és l'aigua de l'aixeta filtrada? (Yolanda Surriel)
Aquesta és una pregunta habitual, d'entrada no puc fer recomanacions perquè no hi ha prou evidència. L'aigua de l'aixeta ha de complir una normativa estricta i podem, per tant, beure aigua de l'aixeta amb una certa tranquil·litat. D'altra banda, tenim l'aigua embotellada que compleix una regulació molt més laxa, no s'analitzen ni de lluny el nombre de compostos químics que sí es miren a l'aigua de l'aixeta.

Sobre els filtres, en realitat, sabem molt poc. Sí que coneixem que es redueixen alguns contaminants, però també es pot disminuir l'exposició a compostos que poden ser positius. Per exemple, l'aigua dura s'ha associat a la protecció de la malaltia cardiovascular durant molts anys, de manera que no tot és dolent. Beure una aigua tan desmineralitzada no sabem si és bo. També influeix el gust, és una decisió personal. L'aigua embotellada genera una quantitat de residus plàstics molt gran, de manera que un s'ha de preguntar si vol contribuir a aquest greu impacte.

Beure aigua embotellada no eximeix per tant de l'exposició a contaminants?
Beure aigua embotellada t'eximiria de la fracció d'aigua que ingereixes però, en realitat, és una exposició menor, ja que l'absorció a través de la pell i del nas pot ser molt més greu, perquè va directament a la sang.

A nivell de la salut del planeta, l'aigua embotellada té un gran impacte: generació de residus plàstics, CO2 en el transport...

En diversos llocs d'Espanya hem trobat que el nivell de nitrat era més baix a l'aigua de l'aixeta que a la embotellada, encara que sempre parlem de nivells baixos, no preocupants.

A més, a nivell de la salut del planeta, l'aigua embotellada té un gran impacte: generació de residus plàstics, CO2 en el transport... en la decisió de beure aigua embotellada o de l'aixeta ha de pesar la sensibilitat ambiental.

És complicat comprar aigua embotellada que no sigui en envasos de plàstic, això té conseqüències per a la salut?
Els estudis ens diuen que en circumstàncies extremes de calor, temperatura alta, exposició... poden produir migracions dels components del plàstic a l'aigua. Tot i això, a nivell d'impacte en la salut de les persones, hi ha poca evidència i no crec que sigui motiu de preocupació.

La qualitat de l'aigua de l'aixeta no és igual en totes les ciutats, de què depèn? (Isa Otero)
El gran determinant de la qualitat de l'aigua depèn de les seves característiques abans de ser tractada. En el cas de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, ​​l'aigua ve principalment de rius i pantans. Cada riu té una qualitat diferent, no és el mateix el Llobregat o el Ter. Com millor estigui l'aigua del medi ambient, millor serà l'aigua que ens arribi a casa. D'altra banda, hi ha el tractament que se li dóna, que també influeix.

Hi ha molta disparitat entre ciutats. Per exemple, a Madrid o al nord d'Espanya tenen molta més disponibilitat i qualitat. A Catalunya, hi ha un clima sec, disposem de poca aigua i hem de reutilitzar molt.

Des del 2010, l'aigua de Barcelona ha millorat molt en relació als trihalometans i, en general, als subproductes de la desinfecció

L'aigua de l'aixeta de Barcelona es pot consumir sense problema? (Isa Otero)
Des del 2010, s'ha millorat molt en relació als trihalometans i, en general, als subproductes de la desinfecció. Les plantes de tractament han hagut de fer uns canvis per complir la llei. Generalitzar sempre és una mica arriscat, ja que hi ha edificis antics a Barcelona que tenen canonades de plom i això també pot influir, però podem dir que, en principi, tenim una aigua segura. L'Agència de Salut Pública de Barcelona fa seguiment i la ciutadania pot demanar que s'analitzi l'aigua del seu edifici si tenen canonades de plom, que se sap que és neurotòxic.

Vau fer una recerca sobre l'aigua de les piscines que va tenir repercussió mundial, pots explicar-nos l'estudi?
El treball de camp d'aquest estudi el vam fer el 2007. Vam escollir les piscines perquè és un model d'exposició elevada a trihalometans i, en general, a productes de la desinfecció amb una aportació constant de matèria orgànica per part dels banyistes (orina, suor, cabell, restes de cosmètics...).

Les conclusions van ser que, després del bany, s'alteraven biomarcadors de dany genotòxic i respiratori, encara que aquests efectes són reversibles.

Més endavant, vam realitzar un segon estudi més gran en el que no vam trobar efectes negatius per a la salut. Creiem que aquest canvi en els resultats respon a la millora de qualitat de l'aigua a tota la xarxa de Barcelona. Així que aquest segon estudi va suposar una lectura positiva per a la salut pública.

I una última pregunta personal... Quin tipus d'aigua consumeixes?
A casa, jo bec aigua de l'aixeta filtrada...

Gràcies, Cristina! Tornem el mes que ve amb una altra sessió de Facebook Live.

 

id=5993847
id=5631314
id=5602384
id=5600861
id=5517723
id=5515609
id=5982731
id=5913302