Cada vegada són més les recerques que mostren que l'exposició a la contaminació atmosfèrica, especialment durant l'embaràs i la infància, pot tenir un impacte negatiu en el desenvolupament del cervell. Ara, un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", ha trobat que l'exposició al diòxid de nitrogen (NO₂) durant els dos primers anys de vida s'associa a una menor capacitat d'atenció en nens i nenes de 4 a 8 anys, especialment en els nens. El NO₂ és un contaminant que procedeix principalment de les emissions del trànsit.

L'estudi, publicat a Environment International, va associar una major exposició al NO₂ a una pitjor capacitat d'atenció en nens i nenes de 4 a 6 anys, i va observar una major susceptibilitat a aquest contaminant en el segon any de vida. Aquesta associació va persistir en les edats de 6 a 8 anys només en els nens, no en les nenes, amb un període de susceptibilitat al NO₂ una mica major en l'etapa que va del naixement als dos anys.

L'equip investigador va utilitzar dades de 1.703 mares i els seus fills i filles, pertanyents a les cohorts de naixement del Projecte INMA en quatre regions espanyoles. A partir de l’adreça de residència, l’equip va estimar l'exposició diària al NO₂ durant l'embaràs i els primers 6 anys de la infància. Paral·lelament, es van avaluar la funció atencional (la capacitat de triar a què parar esment i què ignorar) als 4-6 anys i als 6-8 anys, i la memòria de treball (la capacitat de retenir temporalment la informació) als 6-8 anys, utilitzant proves informatitzades validades.

Períodes de major susceptibilitat a la contaminació atmosfèrica

Un estudi anterior d'INMA havia trobat que l'exposició al NO₂ durant l'embaràs i la infància s'associava a un deteriorament de la funció atencional en nens i nenes de 4-5 anys. El present estudi ha observat que:

• Una major exposició al NO₂ entre els 1,3 i 1,6 anys d'edat es va associar amb un major error estàndard del temps de reacció a un estímul en la prova de funció atencional als 4-6 anys d'edat. Aquest és un indicador de la consistència de la velocitat de resposta.
• Una major exposició al NO₂ entre 1,5 i 2,2 anys d'edat es va associar amb un major nombre d'errors d'omissió.
• Una major exposició al NO₂ entre els 0,3 i els 2,2 anys es va associar amb un major error estàndard del temps de reacció als 6-8 anys només en els nens.

En el sentit contrari, no es van trobar associacions entre una major exposició al NO₂ i la memòria de treball en nens i nenes de 6 a 8 anys.

"Aquestes troballes subratllen l'impacte potencial de la contaminació atmosfèrica relacionada amb el trànsit en el retard del desenvolupament de la capacitat atencional, i la importància de continuar investigant els seus efectes a llarg termini en grups d'edat més avançada", explica Anne-Claire Binter, última autora de l'estudi i investigadora postdoctoral a ISGlobal.

A mesura que el cervell madura

La funció atencional és crucial per al desenvolupament de les funcions executives del cervell, que gestionen i controlen les accions, els pensaments i les emocions per aconseguir un objectiu o propòsit. "El còrtex prefrontal, la part del cervell responsable de les funcions executives, es desenvolupa lentament i va madurant durant l'embaràs i la infància", afegeix Binter. Això el fa vulnerable a l'exposició a la contaminació atmosfèrica, que s'ha relacionat en estudis amb animals a inflamació, estrès oxidatiu i la deterioració del metabolisme energètic en el cervell.

"En els nois, l'associació entre l'exposició al NO₂ i la funció atencional pot durar més temps perquè els seus cervells maduren més lentament, la qual cosa podria fer-los més vulnerables", assenyala. Per entendre-ho millor, s'hauria de fer un seguiment de les persones per veure com l'edat i el sexe afecten la relació entre la contaminació atmosfèrica i la capacitat d'atenció, especialment en els grups de major edat.

En conclusió, "aquest estudi suggereix que la primera infància, fins als dos anys, sembla un període rellevant per aplicar mesures preventives", afirma Binter. "Fins i tot un petit efecte a nivell individual de nivells relativament baixos d'exposició, com en aquest estudi, pot tenir grans conseqüències a nivell poblacional. L'exposició a la contaminació atmosfèrica relacionada amb el trànsit és, per tant, determinant per a la salut de les generacions futures."

Referència

Crooijmans, K.L.H.A., Iñiguez, C., Withworth, K.W., Estarlich, M., Lertxundi, A., Fernández-Somoano, A., Tardón, A., Ibarluzea, J., Sunyer, J., Guxens M., Binter, A.C. 2024, Nitrogen dioxide exposure, attentional function, and working memory in children from 4 to 8 years: Periods of susceptibility from pregnancy to childhood, Environment International. Volume 186, 2024, 108604, ISSN 0160-4120, https://doi.org/10.1016/j.envint.2024.108604

Les experiències estressants en la mitjana edat o durant la infància poden estar associades a un major risc de desenvolupar Alzheimer i neuroinflamació, respectivament. Aquesta és una de les conclusions d'un estudi publicat en Annals of Neurology i liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", en col·laboració amb el Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall.

Els esdeveniments vitals estressants són aquells en els quals amenaces externes objectives activen respostes conductuals i psicològiques en nosaltres, per exemple, la mort d'un ser estimat, la desocupació o la malaltia. Cada vegada hi ha més proves que l'estrès podria estar associat a un major risc de demència i deterioració cognitiva .

L'objectiu d'aquesta recerca era avaluar si l'acumulació d'esdeveniments vitals estressants al llarg de la vida podria influir en el desenvolupament de patologies relacionades amb l'Alzheimer en etapes posteriors. Per a això, l'equip de recerca va comptar amb 1.290 persones voluntàries de la cohort ALFA de Barcelona, també recolzada per la Fundació ”la Caixa”, totes elles sense deterioració cognitiva en el moment de l'estudi, però amb antecedents familiars directes de malaltia d'Alzheimer.

Els i les participants es van sotmetre a entrevistes per a avaluar el nombre d'esdeveniments vitals estressants. Així mateix, se'ls van realitzar puncions lumbars i ressonàncies magnètiques per a analitzar diferents biomarcadors relacionats amb la malaltia d'Alzheimer.

La mitjana edat com a període vulnerable

Les anàlisis estadístiques van revelar que l'acumulació d'esdeveniments estressants durant la mitjana edat s'associava a nivells més elevats de proteïna β-amiloide (Aβ), un factor clau en el desenvolupament de la malaltia d'Alzheimer.

"Sabem que la mitjana edat és un període en el qual comencen a acumular-se les patologies relacionades amb la malaltia d'Alzheimer. És possible que aquests anys representin un període vulnerable en el qual experimentar estrès psicològic pugui tenir un impacte durador en la salut cerebral", afirma Eleni Palpatzis, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l'estudi.

Estrès infantil i neuroinflamació

L'equip de recerca també va descobrir que nivells més alts d'experiències estressants en la infància estaven associats amb un major risc de desenvolupar neuroinflamació en edats més avançades. La inflamació s'ha reconegut com una resposta molecular clau en les malalties neurodegeneratives i aquests resultats estan d'acord amb les noves proves que suggereixen que els traumes infantils estan relacionats amb un augment de la inflamació en l'edat adulta.

Diferències per sexes en l'impacte dels factors estressants

L'acumulació d'esdeveniments vitals estressants al llarg de la vida es va associar amb majors nivells de proteïna β-amiloide (Aβ) només en els homes . En les dones, no obstant això, els investigadors van observar que un major nombre d'experiències estressants al llarg de la vida s'associava a menors volums de matèria grisa, la qual cosa implica que l'estrès pot tenir efectes específics segons el sexe.

"Els nostres resultats suggereixen que els mecanismes a través dels quals els factors estressants de la vida afecten la salut cerebral d'homes i dones són diferents: acumulació de proteïna amiloide en els homes i atròfia cerebral en les dones", afirma Eider Arenaza-Urquijo, investigadora d’ISGlobal i última autora de l'estudi.

Efectes més forts en persones amb antecedents psiquiàtrics

Finalment, les autores van trobar que els esdeveniments vitals estressants en persones amb antecedents de malalties psiquiàtriques es van associar amb majors nivells de proteïnes Aβ i tau, neuroinflamació i amb un menor volum de matèria grisa, la qual cosa suggereix que aquesta població podria ser més susceptible a l'efecte dels esdeveniments vitals estressants, per exemple, a causa d'una menor capacitat per a afrontar l'estrès que podria fer-los més vulnerables.

"El nostre estudi reforça la idea que l'estrès podria exercir un paper important en el desenvolupament de la malaltia d'Alzheimer i aporta proves inicials sobre els mecanismes que subjeuen a aquest efecte, però es necessiten recerques addicionals per a replicar i validar les nostres troballes inicials", afirma Eider Arenaza-Urquijo.

Referència

Palpatzis E, Akinci M, Aguilar-Dominguez P, Garcia-Prat M, Blennow K, Zetterberg H, Carboni M, Kollmorgen G, Wild N, Fauria K, Falcon C, Gispert JD, Suárez-Calvet M, Grau-Rivera O, Sánchez-Benavides G, Arenaza-Urquijo EM; ALFA study. Lifetime Stressful Events Associated with Alzheimer's Pathologies, Neuroinflammation and Brain Structure in a Risk Enriched Cohort. Ann Neurol. 2024 Mar 11. doi: 10.1002/ana.26881. Epub ahead of print. PMID: 38466157.

La diversitat genètica del paràsit de la malària en dones embarassades i població infantil va disminuir en una zona de Moçambic on es van aplicar intervencions per eliminar la malaltia, segons un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", i el Centre d'Investigació en Salut de Manhiça (CISM). Els resultats, publicats a Nature Communications, destaquen el potencial del mostreig rutinari de dones embarassades com a estratègia cost-efectiva per millorar la vigilància genòmica del paràsit i detectar canvis en la transmissió dins de la comunitat.

La vigilància genòmica del paràsit de la malària P. falciparum és essencial per detectar l'aparició i propagació de paràsits resistents als medicaments. Però pot aportar molta més informació. "Creiem que la diversitat genòmica de la població del paràsit també pot ajudar-nos a avaluar l'eficàcia de les intervencions dirigides a eliminar la malaltia", afirma Alfredo Mayor, investigador d'ISGlobal. "Esperem una menor diversitat genètica del paràsit en zones amb menys transmissió".

La presa regular de mostres per a la vigilància genòmica és difícil i costosa, sobretot en entorns de baixos recursos, però Mayor i el seu equip tenen una solució: les dones embarassades que acudeixen a la seva primera visita prenatal representen una població sentinella d'accés fàcil. El mateix equip va demostrar anteriorment que la càrrega de malària en les dones embarassades reflecteix la de la comunitat. En aquest estudi, van avaluar si la diversitat genètica del paràsit en les embarassades també és representativa, i si pot informar sobre canvis en els nivells de transmissió.

Vigilància genòmica de la malària en l'atenció prenatal

L'equip de recerca va seqüenciar mostres de P. falciparum de 289 dones que acudien a la seva primera visita prenatal i 93 nenes i nens de la comunitat, d'entre dos i deu anys. Les mostres es van recollir entre 2015 i 2018 en tres àrees del sud de Moçambic: una amb alta transmissió de la malaltia (Ilha Josina) i dues amb baixa transmissió (Magude, on es van implementar intervencions d'eliminació, i Manhiça).

L'anàlisi va confirmar que la diversitat genètica i la prevalença de marcadors de farmacoresistència en les dones que acudien a la visita prenatal i en la població infantil eren similars. La població de paràsits amb major diversitat genètica estava a Ilha Josina, i la de menor diversitat a Magude. A més, a Magude es va observar una clara disminució de la diversitat de paràsits infectant un mateix individu (diversitat intrahoste), la qual cosa indica una reducció de la mida de la població de paràsits després de les intervencions d'eliminació. A Manhiça no es va observar cap disminució de la diversitat intrahoste.

"Els nostres resultats revelen l'impacte que tenen aquestes intervencions en l'estructura de la població de paràsits, que no és tan evident quan es mira només el nombre de casos durant el mateix període de temps", diu Nanna Brokhattingen, primera coautora de l'estudi i investigadora d'ISGlobal. "La vigilància parasitària en dones embarassades pot complementar les dades clíniques i epidemiològiques a l'hora d'avaluar l'impacte de les intervencions de control i eliminació de la malària", afegeix Mayor. L'equip investigador conclou que la vigilància genòmica rutinària a les clíniques d'atenció prenatal és una estratègia cost-efectiva i convenient per informar sobre els canvis en la transmissió de la malaltia.

Referència

Nanna Brokhattingen, Glória Matambisso, Clemente da Silva et al. Genomic malaria surveillance of antenatal care users detects reduced transmission following elimination interventions in Mozambique. Nat Commun. https://doi.org/10.1038/s41467-024-46535-x.

La sulfadoxina-pirimetamina (SP) conserva la seva activitat parasitològica i continua sent eficaç per prevenir la infecció per P. falciparum en dones embarassades i el baix pes dels seus nadons, fins i tot en zones amb una alta prevalença de mutacions associades a la resistència al fàrmac. Aquesta és la conclusió principal d'un estudi realitzat al sud de Moçambic i liderat pel Centre de Recerca en Salut de Manhiça (CISM) i l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa".

Donar tractament preventiu a les dones embarassades i als menors de cinc anys, independentment que estiguin infectats o no, és una estratègia eficaç per reduir la càrrega de malària en aquestes dues poblacions altament vulnerables. En les dones embarassades, les dosis mensuals de sulfadoxina-pirimetamina (SP) després del primer trimestre han demostrat ser segures i eficaces per reduir les greus conseqüències de la malària en les mares i els seus nadons, incloent-hi el baix pes en néixer. Tot i això, preocupa la creixent prevalença de paràsits de la malària portadors d'una sèrie de mutacions que disminueixen l'eficàcia de la SP. En concret, cinc mutacions en dos gens (mutants quíntuples) estan associades a la resistència al fàrmac.

"Curiosament, fins i tot en àrees on la prevalença d'aquestes cinc mutacions és alta, la quimioprevenció amb SP continua beneficiant les dones embarassades", afirma Alfredo Mayor, investigador d'ISGlobal. "No és clar si aquest benefici sostingut és degut a altres efectes de la sulfadoxina (que també actua com a antibiòtic), o si continua havent-hi un efecte directe sobre el paràsit de la malària", afegeix.

Per respondre aquesta pregunta, un equip liderat per Mayor i Glória Matambisso, investigadora del CISM, va avaluar les infeccions per P. falciparum, els anticossos, els desenllaços clínics i els marcadors de resistència del paràsit en 4.016 dones embarassades al sud de Moçambic, al llarg de tres anys.

La SP conserva la seva activitat antiparasitària

Tot i que el 94% de les dones infectades a la primera visita prenatal portaven mutants quíntuples, el tractament preventiu amb SP (IPTp-SP) va continuar sent eficaç en aquelles que van prendre tres o més dosis de SP durant l'embaràs (el 84% de les participants). En concret, van mostrar una major eliminació de les infeccions per P. falciparum (la prevalença de dones infectades va baixar del 7,7% a la primera visita a l'1,9% en el moment del part); van tenir una menor prevalença d'anticossos que resulten de la infecció de la placenta pel paràsit; i els seus nadons van tenir més pes en néixer, comparat amb les dones que van prendre menys de tres dosis de SP.

"Els nostres resultats suggereixen que la SP manté la seva activitat contra paràsits portadors d'aquestes cinc mutacions, i que el benefici observat no és degut únicament a les propietats antibiòtiques de la sulfadoxina", afirma Matambisso, primera autora de l'estudi. En altres paraules, l'efecte parasitològic sostingut de la SP per eliminar les infeccions de malària, combinat amb les propietats antibiòtiques de la sulfadoxina, pot explicar per què l'IPTp-SP continua sent beneficiós fins i tot en zones on la mutació quíntuple és dominant. Els autors conclouen que, fins que es trobin alternatives més eficaces, la SP ha de continuar utilitzant-se per a la quimioprevenció de la malària en les dones embarassades, malgrat l'elevada prevalença de marcadors moleculars de farmacoresistència.

"Són bones notícies", afirma Mayor. Però el fet que moltes de les participants acudissin a la seva primera visita prenatal a la setmana 21 (en lloc de durant el primer trimestre, com es recomana) i que el 16% no rebessin tres o més dosis de SP, significa que continua havent-hi grans obstacles per a l'èxit de l'IPTp. "Hem de reforçar les nostres capacitats operatives per proporcionar la quimioprevenció a temps a les embarassades", afegeix.

Referència

Matambisso G, Brokhattingen N, Maculuve S et al. Parasitological and clinical effects of malaria chemoprevention with sulfadoxine-pyrimethamine in pregnant women from southern Mozambique. J Infection. 2024. Doi: 10.1016/j.jinf.2024.106144

Un nou estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", aporta noves evidències sobre el creixement de la funció pulmonar a la infància. Els resultats mostren que uns nivells elevats d'activitat física i un major índex de massa corporal (IMC) tenen un paper clau en la recuperació dels primers dèficits. Aquests resultats, publicats a la revista Thorax, tenen implicacions importants per a la pràctica clínica, la investigació i les polítiques de salut pública, ja que proporcionen nous coneixements sobre com millorar la salut respiratòria des de la infància fins a l'edat adulta.

L'estudi va analitzar dades de la cohort espanyola de naixement del projecte INMA – Infància i Medi Ambient, que incloïa un total de 1.151 nens i adolescents entre 4 i 18 anys. Els investigadors van mesurar la funció pulmonar mitjançant espirometries, una tècnica que avalua la funció pulmonar mitjançant la quantitat d'aire exhalat. Més concretament, els investigadors van mesurar el volum expiratori forçat en un segon (FEV1), que és el volum d'aire exhalat al primer segon durant l'espiració forçada després d'una inhalació profunda, i la capacitat vital forçada (CVF), que és la quantitat màxima d'aire que una persona pot exhalar després d'una inhalació profunda sense límit de temps. Mentre que el FEV1 és un indicador del grau d'obertura de les vies respiratòries, la CVF dona una idea de la mida dels pulmons.

A partir de les espirometries, es van identificar quatre trajectòries de creixement de la funció pulmonar: una trajectòria baixa (19% de la mostra tant per a FEV1 com per a FVC), una trajectòria normal (62% i 63%), una trajectòria alta ( 16% i 13%) i una trajectòria final anomenada "de recuperació" o catch-up (2% i 5% de la mostra). El grup catch-up va començar amb valors de funció pulmonar per sota de la trajectòria baixa i va mostrar un creixement accelerat entre els 4 i els 10 anys, assolint valors de funció pulmonar normals.

"La troballa clau del nostre estudi és que una funció pulmonar baixa a la infància primerenca no es tradueix automàticament en una funció pulmonar deficient a l'edat adulta primerenca, sinó que el creixement accelerat pot recuperar els dèficits de funció pulmonar en la infància i donar lloc a valors normals a l'adolescència", afirma Sarah Koch, investigadora d'ISGlobal i primera autora de l'estudi.

Nivells elevats d'activitat física i massa corporal augmenten la funció pulmonar

Utilitzant historials clínics, qüestionaris i resultats de visites presencials amb els participants i les famílies, l'equip va recopilar informació sobre els possibles predictors del creixement de la funció pulmonar. Es van agrupar en quatre categories: característiques demogràfiques i de naixement, malalties al·lèrgiques, tabaquisme i altres exposicions ambientals, i activitat física i massa corporal.

Els resultats de l'estudi mostren que el creixement accelerat de la funció pulmonar s'associa principalment a nivells més alts d'activitat física a la primera infància (entre els 4 i els 7 anys) i a un major índex de massa corporal als 4 anys.

"El nostre estudi confirma i va més enllà d'investigacions anteriors sobre predictors coneguts de la funció pulmonar. Segons l’estudi, els nens i nenes amb menys malalties al·lèrgiques tenen més probabilitats de tenir trajectòries normals o altes de FEV1. Això dona suport a l'evidència prèvia sobre com les condicions al·lèrgiques dels infants afecten el creixement de la funció pulmonar", diu Judith Garcia-Aymerich, investigadora d'ISGlobal i autora principal de l'estudi.

Implicacions clíniques i de salut pública

L'aparició primerenca o el deteriorament accelerat de la funció pulmonar, més enllà del que s'espera com a part del procés normal d'envelliment, és un clar factor de risc de malaltia respiratòria crònica. Per tant, comprendre els factors determinants que prediuen el creixement de la funció pulmonar durant la infància i l'adolescència és tan important per a la prevenció d'aquestes malalties com comprendre els factors determinants del deteriorament de la funció pulmonar a l'edat adulta tardana.

Els resultats d'aquest estudi tenen implicacions importants per a la pràctica clínica i les polítiques de salut pública. "Tant la gestió clínica com les polítiques de salut pública haurien de promoure una dieta saludable i alts nivells d'activitat física en infants amb una funció pulmonar baixa, condicions ambientals subòptimes o al·lèrgies. Això pot ajudar a superar les limitacions de creixement en la funció pulmonar i millorar la salut respiratòria a la infància i l'edat adulta", afirma Sarah Koch.

Referència

Koch, S., Prado Peralta, G., Carsin, AE., Abellan, A., Roda, C., Torrent, M., Iñiguez, C., Ballester, F., Ferrero, A., Zabaleta, C., Lertxundi, A., Guxens, M., Vrijheid, M., Sunyer, J., Casas, M., Garcia-Aymerich, J. Physical activity and body mass related to catch-up lung function growth in childhood: a population-based accelerated cohort study. Thorax, 2024. Doi: 10.1136/thorax-2022-219666

Data

11/05/2024

Hora

9.30 - 15.00 h

Lloc

C/ de Casanova, 143

El pròxim dissabte 11 de maig les diverses entitats del Campus Clínic celebraran la primera edició del Clínic Obert. Un esdeveniment que ocuparà més de 15.000 metres quadrats al carrer i on es desenvoluparan més de 100 activitats que es distribuiran en 4 escenaris, 5 sales de conferències amb 18 xerrades, 15 visites en espais interiors i més de 60 carpes amb tallers i punts informatius. L'objectiu és connectar amb la ciutadania fent prevenció de la salut i fomentant hàbits de vida saludable.

Entre d'altres, hi haurà un espai dedicat a la Recerca, la tecnologia i la innovació. Es podrà visitar el primer quiròfan del món amb tecnologia 5G. També es realitzaran tallers familiars de ciència, una visita al Biobanc, el taller ‘El cafè de la immunoteràpia’ o una visita al laboratori de diabetis de l’IDIBAPS.

Més informació aquí.

Activitats d'ISGlobal

Malària Escape 

Dissabte, 11 de maig de 2024. De 9:30h a 15:00h

Públic: Totes les edats
Tipus d’activitat: Taller

Joc de pistes per prendre consciència d’aquesta malatia i el paràsit que la causa. Resolent diverses proves es podrà aprendre més coses sobre la transmissió, les zones del món més afectades i què es pot fer per evitar-ne el contagi. Vine a fer de detectiu!

Joc de Gens: desxifrant gens per combatre la malària

Dissabte, 11 de maig de 2024. De 9:30h a 15:00h

Públic: Infantil /Juvenil
Tipus d’activitat: Taller

T'agradaria sentir-te com un científic investigant la malària? En aquest taller utilitzarem maduixes com a substituts del paràsit causant d'aquesta malaltia i n’extraurem l’ADN amb estris de cuina, fent una analogia amb el procés que es fa al laboratori.

Viatja amb salut

Dissabte, 11 de maig de 2024. De 9:30h a 15:00h

Públic: Totes les edats
Tipus d’activitat: Taula informativa

Planifica el teu viatge, emprèn l'aventura i torna a casa sense oblidar la salut. Saps què ha de tenir una farmaciola de viatge com cal? Sabries dir quins riscos corres allà on viatges? Coneixes alguns dels falsos mites que corren sobre malalties tropicals? L'equip del Servei d'Atenció al Viatger Internacional de l'hospital Clínic Barcelona (@saviclinicbcn) et conviden a jugar, pintar i participar en les activitats perquè quan viatgis ho facis sempre amb la millor salut.

Salut Global: Postgraus de la Universitat de Barcelona i ISGlobal

Dissabte, 11 de maig de 2024. De 9:30h a 15:00h

Públic: Adults
Tipus d’activitat: Taula informativa

Vols contribuir a fer realitat l’equitat en salut? Vine a parlar amb l'equip de formació d'ISGlobal sobre els programes de postgrau en salut global / internacional de la Universitat de Barcelona i ISGlobal.

Virus emergents i reemergents: què ens espera?

Dissabte, 11 de maig de 2024. De 13:15h a 13:45h

Públic: Adults
Tipus d’activitat: Xerrada
Lloc: Aula Magna.
Punt de trobada: Vestíbul de la Facultat de Medicina (C/ de Casanova, 143). Arribar 10 minuts abans

Xerrada informativa sobre les emergències d’espècies virals i els mecanismes pels quals els virus poden emergir. Parlarem d’alguns virus que circulen en l’actualitat i que poden ser rellevants en el nostre medi per les condicions climàtiques, ecològiques o socials.
 

Un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", i el Barcelona Supercomputing Center - Centre Nacional de Supercomputació (BSC- CNS), ha estimat les concentracions ambientals diàries de PM_2.5, PM₁₀, NO₂ i O₃ en un ampli conjunt de regions europees entre el 2003 i el 2019 basant-se en tècniques d'aprenentatge automàtic. L'objectiu era avaluar la quantitat de dies que se superen les directrius del 2021 de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per a un o diversos contaminants.

L'equip de recerca va analitzar els nivells de contaminació en més de 1.400 regions de 35 països europeus, que representen 543 milions de persones. Els resultats, publicats a Nature Communications, mostren que els nivells globals de partícules en suspensió (PM_2,5 i PM₁₀) i diòxid de nitrogen (NO₂) han disminuït en la major part d'Europa. En concret, els nivells de PM₁₀ van ser els que van disminuir més durant el període d'estudi, seguits dels de NO₂ i PM_2,5, amb descensos anuals del 2,72%, 2,45% i 1,72%, respectivament. En canvi, els nivells d'O₃ van augmentar anualment un 0,58% al sud d'Europa, fet que va multiplicar gairebé per quatre el nombre de dies amb mala qualitat de l’aire.

L'estudi també va analitzar el nombre de dies en què es van superar simultàniament els límits de dos o més contaminants, una confluència coneguda com a “dia amb contaminació composta”. Tot i les millores globals, el 86,3% de la població europea va experimentar almenys un dia amb contaminació composta a l'any durant el període d'estudi, i les combinacions de PM_2,5-NO₂ i PM_2,5-O₃ són les més comunes.

Els resultats posen en relleu les millores significatives de la qualitat de l'aire a Europa pel que fa a les PM₁₀ i NO₂, mentre que els nivells de PM_2,5 i O₃ no han seguit la mateixa tendència positiva, fet que es tradueix en un nombre més gran de persones exposades a nivells d'aire contaminat. "Es necessiten esforços específics per abordar els nivells de PM_2,5 i O₃ i els dies amb contaminació composta associats, especialment en el context del ràpid augment de les amenaces del canvi climàtic a Europa", diu Zhao-Yue Chen, investigador d'ISGlobal i primer autor de l'estudi.

"La nostra estimació de l'exposició de la població a esdeveniments de contaminació atmosfèrica composta proporciona una base sòlida per a la investigació futura i el desenvolupament de polítiques per abordar la gestió de la qualitat de l'aire i les preocupacions de salut pública a tot Europa", assenyala Carlos Pérez García-Pando, ICREA i AXA Research Professor al BSC-CNS.

Distribució geogràfica heterogènia

L'equip de recerca ha desenvolupat models d'aprenentatge automàtic per estimar concentracions diàries d'alta resolució dels principals contaminants atmosfèrics, com ara PM_2,5, PM₁₀, NO₂ i O₃. Aquest enfocament basat en les dades crea una imatge diària completa de la qualitat de l'aire al continent europeu, que va més enllà de les estacions de control escassament distribuïdes. Els models recullen dades de múltiples fonts, com ara estimacions d'aerosols per satèl·lit, dades atmosfèriques i climàtiques existents i informació sobre l'ús del sòl. Analitzant aquestes estimacions de contaminació atmosfèrica, l'equip va calcular la mitjana anual de dies en què se supera el límit diari de l'OMS per a un o més contaminants atmosfèrics.

L'anàlisi mostra que el 98,10%, el 80,15% i el 86,34% de la població europea vivia durant el període d’estudi en zones que superen els nivells anuals recomanats per l'OMS per a PM_2,5, PM₁₀ i NO₂, respectivament. Aquests resultats coincideixen amb les estimacions de l'Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) per als 27 països de la UE utilitzant únicament dades d'estacions urbanes. Cap país va complir la norma anual d'ozó (O₃) durant la temporada alta del 2003 al 2019. Pel que fa a l'exposició a curt termini, més del 90,16% i del 82,55% de la població europea vivia en zones amb almenys 4 dies que superaven les directrius diàries de l'OMS per a PM_2,5 i O₃ el 2019, mentre que les xifres per a NO₂ i PM10 eren del 55,05% i del 26,25%.

Durant el període d'estudi, els nivells de PM_2,5 i PM₁₀ van ser més elevats al nord d'Itàlia i a Europa oriental, mentre que els nivells de PM₁₀ van ser més elevats al sud d'Europa. Els nivells elevats de NO₂ es van observar principalment al nord d'Itàlia i en algunes zones d'Europa occidental, com al sud del Regne Unit, Bèlgica i els Països Baixos. De la mateixa manera, l'O₃ va augmentar un 0,58% al sud d'Europa, mentre que va disminuir o va mostrar una tendència no significativa a la resta del continent. D'altra banda, les reduccions més significatives de PM_2,5 i PM₁₀ es van observar a Europa central, mentre que en el cas del NO₂ es van donar sobretot a les zones urbanes d'Europa occidental.

La complexa gestió de l'ozó

El temps mitjà d'exposició i de població exposada a concentracions d'aire contaminat per PM_2,5 i O₃ és molt més gran que en el cas dels altres dos contaminants. Segons l'equip de recerca, això posa de manifest la urgència d'un control més exhaustiu d'aquests contaminants, així com la importància d'abordar la tendència creixent i l'impacte de l'exposició a l'O₃.

L'O₃ troposfèric es troba a les capes baixes de l'atmosfera i es considera un contaminant secundari perquè no s'emet directament a l'atmosfera, sinó que es forma a partir de certs precursors –com els compostos orgànics volàtils (COV), el monòxid de carboni (CO) i els òxids de nitrogen (NOx)- que es produeixen en els processos de combustió, principalment en el transport i la indústria. En concentracions elevades, l'ozó pot causar problemes en la salut, la vegetació i els ecosistemes.

"La gestió de l'ozó presenta un repte complex a causa de la seva via de formació secundària. Les estratègies convencionals de control de la contaminació atmosfèrica, que se centren en la reducció de les emissions de contaminants primaris, poden no ser suficients per mitigar eficaçment els alts nivells d’O₃ i els dies amb contaminació composta associats", afirma Joan Ballester Claramunt, investigador d'ISGlobal i autor sènior de l'estudi. Tot i això, abordar el canvi climàtic, que influeix en la formació d'ozó a través de l'augment de la llum solar i l'increment de les temperatures, és crucial per a la gestió de l'ozó a llarg termini i la protecció de la salut pública", afegeix.

El repte dels episodis compostos

Tot i les millores en la contaminació de l'aire, l'equip de recerca va observar que més del 86% dels europeus van experimentar almenys un dia amb contaminació composta cada any entre el 2012 i el 2019, on múltiples contaminants van superar els límits de l'OMS simultàniament. Entre aquests, la contribució dels dies de contaminació composta per PM_2,5-O₃ va augmentar del 4,43% el 2004 al 35,23% el 2019, convertint-se en el segon tipus més comú a Europa, fet que indica una tendència preocupant. Aquest fenomen es produeix principalment en latituds més baixes durant les estacions càlides i està probablement relacionat amb el canvi climàtic i la complexa interacció entre PM_2,5 i O₃.

Les temperatures més càlides i la intensitat més gran de la llum solar a l'estiu potencien la formació d'O₃ mitjançant reaccions químiques. Posteriorment, els nivells elevats d'O₃ acceleren l'oxidació dels compostos orgànics de l'aire. Aquest procés d'oxidació condueix a la condensació de certs compostos oxidats, formant noves partícules PM_2,5. A més, el canvi climàtic augmenta la probabilitat d'incendis forestals, que eleven encara més tant els nivells d’O₃ com de PM_2,5. "Aquesta complexa interacció crea un bucle nociu que posa en relleu la necessitat urgent d'abordar simultàniament el canvi climàtic i la contaminació atmosfèrica", explica Ballester Claramunt.

"la Caixa", y el Barcelona Supercomputing Center - Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), ha estimado las concentraciones ambientales diarias de PM_2.5, PM₁₀, NO₂ y O₃ en un amplio conjunto de regiones europeas entre 2003 y 2019 basándose en técnicas de aprendizaje automático. El objetivo era evaluar la cantidad de días que superan las directrices de 2021 de la Organización Mundial de la Salud (OMS) para uno o varios contaminantes.

El equipo de investigación analizó los niveles de contaminación en más de 1.400 regiones de 35 países europeos, lo que representa 543 millones de personas. Los resultados, publicados en Nature Communications, muestran que los niveles globales de partículas en suspensión (PM_2,5 y PM₁₀) y dióxido de nitrógeno (NO₂) han disminuido en la mayor parte de Europa. En concreto, los niveles de PM₁₀ fueron los que más disminuyeron durante el periodo de estudio, seguidos de los de NO₂ y PM_2,5, con descensos anuales del 2,72%, 2,45% y 1,72%, respectivamente. En cambio, los niveles de O₃ aumentaron anualmente un 0,58% en el sur de Europa, lo que multiplicó casi por cuatro el número de días con mala calidad del aire.

El estudio también analizó el número de días en que se superaron simultáneamente los límites de dos o más contaminantes, una confluencia conocida como "día con contaminación compuesta". A pesar de las mejoras globales, el 86,3% de la población europea experimentó al menos día con contaminación compuesta al año durante el periodo de estudio, siendo las combinaciones de PM_2,5-NO₂ y PM_2,5-O₃ las más comunes.

Los resultados ponen de relieve las mejoras significativas de la calidad del aire en Europa en lo que respecta a las PM₁₀ y NO₂, mientras que los niveles de PM_2,5 y O₃ siguen superando las directrices de la OMS en muchas regiones, lo que se traduce en un mayor número de personas expuestas a niveles de aire no limpio. "Se necesitan esfuerzos específicos para abordar los niveles de PM_2,5 y O₃ y los días con contaminación compuesta asociados, especialmente en el contexto del rápido aumento de las amenazas del cambio climático en Europa", dice Zhao-Yue Chen, investigador de ISGlobal y autor principal del estudio.

"Nuestra estimación de la exposición de la población a eventos de contaminación atmosférica compuesta proporciona una base sólida para la investigación futura y el desarrollo de políticas para abordar la gestión de la calidad del aire y las preocupaciones de salud pública en toda Europa", señala Carlos Pérez García-Pando, ICREA y AXA Research Professor en el BSC-CNS.

Distribución geográfica heterogénea

El equipo de investigación ha desarrollado modelos de aprendizaje automático para estimar concentraciones diarias de alta resolución de los principales contaminantes atmosféricos, como PM_2,5, PM₁₀, NO₂ y O₃. Este enfoque basado en los datos crea una imagen diaria completa de la calidad del aire en el continente europeo, que va más allá de las estaciones de control escasamente distribuidas. Los modelos recogen datos de múltiples fuentes, como estimaciones de aerosoles por satélite, datos atmosféricos y climáticos existentes e información sobre el uso del suelo. Analizando estas estimaciones de contaminación atmosférica, el equipo calculó el promedio anual de días en los que se supera el límite diario de la OMS para uno o más contaminantes atmosféricos.

El análisis muestra que alrededor del 98,10%, el 80,15% y el 86,34% de la población europea vivía durante el período de estudio en zonas que superan los niveles anuales recomendados por la OMS de PM_2,5, PM₁₀ y NO₂, respectivamente. Estos resultados coinciden en gran medida con las estimaciones de la Agencia Europea de Medio Ambiente (AEMA) para los 27 países de la UE utilizando únicamente datos de estaciones urbanas. Ningún país cumplió las directrices anuales de ozono (O₃) durante la temporada alta de 2003 a 2019. En cuanto a la exposición a corto plazo, más del 90,16% y del 82,55% de la población europea vivía en zonas con al menos 4 días que superaban las directrices diarias de la OMS para PM_2,5 y O₃ en 2019, mientras que las cifras para NO₂ y PM₁₀ eran del 55,05% y del 26,25%.

Durante el periodo de estudio, los niveles de PM_2,5 y PM₁₀ fueron más elevados en el norte de Italia y en Europa oriental, mientras que los niveles de PM₁₀ fueron más elevados en el sur de Europa. Los niveles elevados de NO₂ se observaron principalmente en el norte de Italia y en algunas zonas de Europa occidental, como en el sur del Reino Unido, Bélgica y los Países Bajos. Del mismo modo, el O₃ aumentó un 0,58% en el sur de Europa, mientras que disminuyó o mostró una tendencia no significativa en el resto del continente. Por otra parte, las reducciones más significativas de PM_2,5 y PM₁₀ se observaron en Europa central, mientras que en el caso del NO₂ se dieron sobre todo en las zonas urbanas de Europa occidental.

La compleja gestión del ozono

El tiempo medio de exposición y la población expuesta a días con contaminación por PM_2,5 y O₃ es mucho mayor que en el caso de los otros dos contaminantes. Según el equipo de investigación, esto pone de manifiesto la urgencia de un mayor control de estos contaminantes, así como la importancia de abordar la tendencia creciente y el impacto de la exposición al O₃.

El O₃ troposférico se encuentra en las capas bajas de la atmósfera y se considera un contaminante secundario porque no se emite directamente a la atmósfera, sino que se forma a partir de ciertos precursores -como los compuestos orgánicos volátiles (COV), el monóxido de carbono (CO) y los óxidos de nitrógeno (NOx)- que se producen en los procesos de combustión, principalmente en el transporte y la industria. En concentraciones elevadas, el ozono puede dañar la salud humana, la vegetación y los ecosistemas. "La gestión del ozono presenta un reto complejo debido a su vía de formación secundaria. Las estrategias convencionales de control de la contaminación atmosférica, que se centran en la reducción de las emisiones de contaminantes primarios, pueden no ser suficientes para mitigar eficazmente los altos niveles de O₃ y los días con contaminación compuesta asociados", afirma Joan Ballester Claramunt, investigador de ISGlobal y autor sénior del estudio. Sin embargo, abordar el cambio climático, que influye en la formación de ozono a través del aumento de la luz solar y el incremento de las temperaturas, es crucial para la gestión del ozono a largo plazo y la protección de la salud pública", añade.

El reto de los episodios compuestos

A pesar de las mejoras en la contaminación del aire, el equipo de investigación informó que más del 86% de los europeos experimentaron al menos un día con contaminación compuesta cada año entre 2012 y 2019, donde múltiples contaminantes superaron los límites de la OMS simultáneamente. Entre estos, la contribución de los días de contaminación compuesta por PM_2,5-O₃ aumentó del 4,43% en 2004 al 35,23% en 2019, convirtiéndose en el segundo tipo más común en Europa, lo que indica una tendencia preocupante. Este fenómeno se produce principalmente en latitudes más bajas durante las estaciones cálidas y está probablemente relacionado con el cambio climático y la compleja interacción entre PM_2,5 y O₃.

Las temperaturas más cálidas y la mayor intensidad de la luz solar en verano potencian la formación de O₃ mediante reacciones químicas. Posteriormente, los niveles más altos de O₃ acelerarán la oxidación de los compuestos orgánicos del aire. Este proceso de oxidación conduce a la condensación de ciertos compuestos oxidados, formando nuevas partículas PM_2,5. Además, el cambio climático aumenta la probabilidad de incendios forestales, que elevan aún más tanto los niveles de O₃ como de PM_2,5. "Esta compleja interacción crea un bucle nocivo que pone de relieve la urgente necesidad de abordar simultáneamente el cambio climático y la contaminación atmosférica", explica Ballester Claramunt.

Consulta les dades d'Espanya per províncies

Referència

Estudi principal: Chen, Z.Y., Petetin, H., Turrubiates, R.F.M., Achebak, H., García-Pando, C.P. and Ballester, J., 2024. Population exposure to multiple air pollutants and its compound episodes in Europe, Nature Communications. Doi: 10.1038/s41467-024-46103-3

Estudi relacionat: Chen, Z.Y., Turrubiates, R.F.M., Petetin, H., Lacima, A., García-Pando, C.P. and Ballester, J., 2024. Estimation of pan-European, daily total, fine-mode and coarse-mode Aerosol Optical Depth at 0.1° resolution to facilitate air quality assessments. Science of The Total Environment, p.170593. Doi: 10.1016/j.scitotenv.2024.170593

Darrers números del Butlletí ISGlobal

• Abril 2024
• Març 2024
• Febrer 2024
• Gener 2024
• Desembre 2023
• Novembre 2023
• Octubre 2023
• Setembre 2023
• Juliol-Agost 2023
• Juny 2023
• Maig 2023
• Abril 2023
• Marzo 2023
• Febrer 2023
• Gener 2023
• Desembre 2022
• Novembre 2022
• Octubre 2022
• Setembre 2022
• Juliol-Agost 2022
• Juny 2022
• Maig 2022
• Abril 2022
• Març 2022
• Febrer 2022
• Gener 2022
• Desembre 2021
• Novembre 2021
• Octubre 2021
• Setembre 2021
• Juliol 2021
• Juny 2021
• Maig 2021
• Abril 2021
• Març 2021
• Febrer 2021

Vols rebre la nostra newsletter?

Data

09/04/2024

Hora

14.00h - 15.30 h CET

Lloc

Virtual

Ponents

Chairs: Abigail Pratt – Senior Program Officer, Bill & Melinda Gates Foundation and Nana Aba Williams – MESA Coordinator, Barcelona Institute for Global Health Margaret Odera, Community Health Impact Coalition Evelyn Korkor Ansah, University of Health and Allied Sciences Maureen Momanyi, UNICEF Harriet Napier, Clinton Health Access Initiative, Inc.

MESA, the malaria knowledge hub, hosted by ISGlobal, would like to invite you to participate in the upcoming forum, “Opportunities for implementing and sustaining Community Health Workers in malaria control and prevention.”

Community health workers (CHWs) are increasingly central to the delivery of community interventions in low-and middle-income countries, and have been pivotal to progress in malaria control, from supporting case management of fever, treatment access, and delivery of mass drug administration in campaigns for interventions such as seasonal malaria chemoprevention in the Sahel region. Some countries with a high burden of malaria have adopted a model whereby CHWs are trained to timely test, treat, monitor and/refer malaria cases. These models have contributed to a substantial reduction in malaria cases in some of these countries; however, their implementation presents a number of challenges mainly related to the supervision, supply and support of CHWs.

CHWs, majority of whom are women, are a critical workforce that, if treated as professionals and well-integrated in national health systems, has an enormous potential to extend health care services to those who need them most. There is intense advocacy on the need for CHWs to be professionalized and salaried not only for equity, but also for program sustainability. 

The MESA forum seeks to support CHWs in effectively combating malaria by advocating for necessary resources. It aims to address challenges faced by current CHW models in alleviating the burden of malaria within communities. Additionally, the forum endeavors to explore strategies for creating equitable and sustainable CHW models. Lastly, it advocates for the professionalization of CHWs, recognizing their vital role in healthcare provision.

Register for the event

L'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha obtingut, per segona vegada consecutiva, l'acreditació com a Centre d'Excel·lència Severo Ochoa. Aquesta distinció és atorgada pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats amb l'objectiu “d’impulsar la qualitat de la recerca científica espanyola mitjançant el reconeixement dels millors centres i unitats que destaquen per la rellevància i impacte, a nivell internacional”.

El divendres 22 de març de 2024, l'Agència Estatal de Recerca publicava una proposta de resolució provisional donant a conèixer els deu centres reconeguts amb aquesta prestigiosa acreditació en la convocatòria de 2023. La distinció té una durada de quatre anys i va acompanyada d'una ajuda financera de 4,5 milions d'euros per a enfortiment institucional, més 1,16 milions d’€ per a formació de personal investigador. 

El comitè avaluador va destacar “l’enfocament únic” de la proposta d’ISGlobal i el pla estratègic, que planteja “abordar de manera innovadora la intersecció entre malalties transmissibles i no transmissibles, clima i medi ambient”. "El pla estratègic, sustentat en la ciència bàsica amb especial atenció al reforç de les metodologies multiòmiques, posa l'accent en la translació i en les activitats multidisciplinàries integradores, que reflecteixen l'ètica i els valors del centre", van afegir.

Per part seva, el director general d’ISGlobal, Quique Bassat, va manifestar la seva alegria en conèixer la notícia, expressant que “el Severo Ochoa no sols és un segell que ens certifica com un dels centres d'excel·lència en recerca que existeixen a Espanya, sinó que a més ens ajudarà a donar forma a l’ISGlobal dels pròxims anys, en els quals pretenem trencar sitges i abordar de manera holística reptes de salut que van més enllà de les disciplines i les fronteres”.

Bassat també va voler agrair el treball realitzat per Mark Nieuwenhuijsen, que des de la posició de director científic del Programa Severo Ochoa de ISGlobal va liderar la preparació de la proposta que ha obtingut el reconeixement del comitè avaluador.

En el marc de la lluita contra la tuberculosi (TB), s'acaba de llançar un Diccionari Global de la Tuberculosi que té com a objectiu oferir un llenguatge comú a investigadors, responsables polítics, finançadors i comunitats afectades. Elaborat mitjançant un enfocament sistemàtic i guiat per l'evidència i revisions d'experts, el diccionari pretén unificar la terminologia relacionada amb la tuberculosi i promoure una comunicació més clara en aquest camp.

La tuberculosi segueix sent un dels principals desafiaments de salut global. Es calcula que el 2022 es van produir 10,6 milions de nous episodis i 1,3 milions de morts relacionades amb la tuberculosi. La producció científica sobre la malaltia ha crescut exponencialment des de la dècada de 1990. Els avanços en la recerca i el tractament han ampliat la comprensió de l'espectre de la TB -des de l'exposició a la infecció fins a la malaltia- desafiant conceptes arrelats i introduint nova terminologia per al seu ús en els esforços de recerca i control.

La necessitat d'un lèxic estandarditzat és evident en el panorama canviant de la recerca sobre la tuberculosi, on els nous descobriments i l'evolució dels conceptes reconfiguren constantment la nostra comprensió de la malaltia. Termes com "TB subclínica", "TB incipient" i fins i tot la pròpia "tuberculosi" s'han utilitzat de manera ambigua, la qual cosa ha portat alguns professionals a defensar una terminologia més clara. Tanmateix, les definicions de casos per a la tuberculosi pediàtrica han sofert diverses revisions, la qual cosa ha contribuït a incoherències en la notificació i l'anàlisi.

Consens per unificar termes i definicions

Per fer front a aquests reptes, un grup d'investigadors, professionals de salut pública i afectats per la malaltia van treballar conjuntament per crear la primera edició del Diccionari Global de la TB. El procés de desenvolupament, liderat per ISGlobal, va implicar una revisió exhaustiva de la literatura relacionada amb la TB, incloses les publicacions del Programa Mundial de la TB (OMS), la Unió Internacional Contra la Tuberculosi i Malalties Respiratòries (The Union) i els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) dels Estats Units. A més, es va realitzar una cerca sistemàtica a PubMed per identificar articles en els quals es tractessin termes i conceptes relacionats amb la tuberculosi o que continguessin glossaris. A més, les aportacions d'un panell d'experts en TB van garantir la inclusió de termes i definicions rellevants.

El glossari es va sotmetre a múltiples revisions, amb termes i definicions avaluats per diversos revisors per garantir la seva precisió i coherència. L'equip editorial va resoldre les discrepàncies mitjançant discussions internes i va garantir la coherència amb els coneixements científics actuals i un llenguatge no estigmatitzador. 

A més, també s'ha inclòs a persones afectades de tuberculosi en el procés, "la qual cosa ha garantit que el llenguatge utilitzat en el diccionari sigui amplament acceptat i apropiat per a totes les persones de la comunitat de la TB. La participació dels pacients no només va assegurar la inclusivitat del llenguatge utilitzat en el diccionari, sinó que també va proporcionar una perspectiva valuosa sobre com la malaltia afecta les seves vides," destaca Joanna Ehrlich, project manager a ISGlobal i coordinadora del diccionari.

El diccionari vol incloure actualitzacions periòdiques per reflectir els avenços en la recerca sobre la TB, així com nous termes suggerits per la comunitat de la TB. Els usuaris poden accedir al document en línia i contribuir amb suggeriments per a futures edicions, la qual cosa garanteix que segueixi sent un recurs dinàmic i en evolució.

"Esperem que aquest glossari de lliure accés sigui un recurs útil que permeti a la comunitat d'investigadors, responsables polítics, finançadors i persones afectades per la tuberculosi unir-se entorn a una comprensió comuna del vocabulari relacionat amb aquesta malaltia", afirma Alberto García-Basteiro, investigador d’ISGlobal i coeditor del diccionari juntament amb el professor Marcel Behr, de la Universitat Mcgill de Canadà.

El desenvolupament del diccionari és un pas cap a la millora de la comunicació i la col·laboració en els esforços de recerca i control de la TB. En proporcionar un punt de referència comú, el diccionari facilita una comunicació més clara entre les parts interessades i millora la coherència general del discurs relacionat amb la malaltia.

Accedeix al diccionari a www.tbdictionary.org

Llegeix el comentari a The Lancet Global Health aqui.

El Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN) de Madrid ha inaugurat avui l'exposició temporal "Missió Malària: una mirada històrica". La mostra reuneix més de 150 objectes procedents de la col·lecció de l'epidemiòleg Quique Bassat, director general d’ISGlobal, que, sumats a peces del propi MNCN, el Reial Jardí Botànic i la Facultat de Farmàcia de la Universitat Complutense de Madrid, obren una finestra a les insospitades relacions entre la història de la medicina, la recerca, la política i la salut pública. Des dels esforços per portar a Europa una 'corfa miraculosa' dels Andes peruans que curava les febres, fins al descobriment de l'origen parasitari de la malària i el paper del mosquit com a vector o les grans campanyes de salut pública per combatre-la, l'exposició també aborda el que significa encara avui en dia una malaltia que només el 2022 va ser responsable de la mort de 608.000 persones, sobretot nens i nenes de països d'Àfrica.

"La malària ha estat una de les principals preocupacions dels professionals de la salut des de l'antiguitat fins al present. És fonamental que no oblidem que, en ple segle XXI, la malària continua sent una emergència sanitària, sobretot a l'Àfrica. Es pot prevenir i també guarir, per la qual cosa cada una de les milers de morts que ocorren cada any per culpa seva és veritablement inacceptable", destaca Bassat.

Un recorregit per la història de la malària

Comisariada per Matiana González Silva, coordinadora de la Iniciativa per a l'Eliminació de la Malària d’ISGlobal, i Alain Paul Mallard, l'exposició ofereix un recorregut per la manera en què la malària s'ha entès al llarg dels segles, com s'ha previngut i curat i com tot això s'ha modificat conforme han canviat també els grans paradigmes de la història de la medicina.

A través de llibres antics, flascons de medicaments, propaganda higiènica, elements audiovisuals i una extensa iconografia, Missió Malària mostra, per exemple, el paper estratègic dels antimalàrics en entorns tan diferents com l'expansió colonial europea del segle XIX o la Segona Guerra Mundial, les investigacions científiques de paràsits i mosquits a Algèria o l'Índia o les campanyes de salut pública a Itàlia, Espanya o Panamà. En conjunt, l'exposició permet entendre el camí que ha portat fins a la dramàtica situació de la malària a l'Àfrica avui en dia, així com les esperances que suposen eines innovadores, com les vacunes.

"Des de fa anys el Museu realitza recerca i tallers sobre la malària, pel que ens sembla molt oportú comptar amb aquesta exposició que revela segles de lluita contra la malaltia des d'un punt de vista social i cultural", comenta Borja Milà, vice-director d'exposicions del MNCN.

En la inauguració de l'exposició, que es podrà visitar fins al 22 de setembre a l'edifici de Biodiversitat del MNCN, han intervingut Rafael Zardoya, director del MNCN, Matiana González, co-comissària, Quique Bassat, director general d’ISGlobal, Carlos Juan Closa, vice-president d'Organització i Relacions Institucionals del CSIC, Javier Padilla, secretari d'Estat de Sanitat, i Javier Gamo, director de la Unitat Global Health Medicines de la biofarmacèutica GSK Espanya, principal patrocinadora de l'exposició.

El programa brasiler de transferències monetàries ha reduït en més de la meitat el nombre de nous casos i morts per VIH/sida entre les persones molt pobres, segons un gran estudi de cohort coordinat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació "la Caixa", en col·laboració amb l'Institut de Salut Col·lectiva de la Universitat Federal de Bahia (Brasil). Els resultats, publicats a Nature Communications, mostren que aquests programes són essencials per assolir les metes relacionades amb la sida per a l'any 2030.

Viure amb molt pocs diners exposa les persones a un major risc de contraure moltes malalties diferents, entre elles el VIH/sida, una pandèmia que ha causat més de 30 milions de morts arreu del món. La pobresa no només augmenta el risc de contraure el VIH, sinó que també dificulta l'accés a una atenció adequada i oportuna.

Però la lluita contra malalties com el VIH/sida no es limita a donar atenció sanitària. També passa per millorar les condicions en què viu la gent (els determinants socials de la salut). Una forma d'ajudar les famílies amb baixos ingressos és a través de programes que els donen diners si compleixen certes condicions, com assegurar-se que els seus fills van a l'escola i a revisions mèdiques. Aquests programes s'han utilitzat en molts països de renda baixa i mitjana i han contribuït a millorar la salut de moltes maneres. Un dels majors programes d'aquest tipus al món és el Programa Bolsa Família (PBF), llançat al Brasil fa dues dècades.

"Els programes de Transferències Monetàries Condicionades (TMC) són una de les intervencions més eficaces i utilitzades per incidir en els determinants socials de la salut, però la magnitud del seu impacte sobre el VIH/sida no estava clara", afirma Davide Rasella, investigador d'ISGlobal i coordinador de l'estudi.

En aquest estudi, Rasella i els seus col·legues van analitzar les dades de més de 22 milions de beneficiaris del PBF al llarg de nou anys (entre 2007 i 2015) per a esbrinar-ho.

Efecte segons ingressos, sexe i edat

Els resultats de l'anàlisi mostren un fort efecte del PBF en tots els desenllaços relacionats amb la malaltia. Però aquest efecte depèn dels ingressos de base dels beneficiaris. En la població amb ingressos extremadament baixos, el nombre de nous casos de sida i de morts es va reduir en més de la meitat (55% i 54% respectivament), i la taxa de letalitat de la malaltia també es va reduir (en un 37%). El programa no va tenir pràcticament cap efecte en les persones amb ingressos més elevats.

L'impacte també va ser major en les dones i la població adolescent, la qual cosa demostra que aquest programa ajuda a reduir les desigualtats basades no només en els ingressos, sinó també en el sexe i l'edat.

Les transferències monetàries condicionades poden ajudar a prevenir el VIH/sida mitjançant diversos mecanismes. Per exemple, reduint la probabilitat que les dones necessitin recórrer al sexe per cobrir les seves necessitats bàsiques, o facilitant l'accés a l'educació i informació en salut, o reduint la desnutrició i altres comorbiditats que agreugen la malaltia.

"Es tracta de la major avaluació d'impacte de les transferències monetàries condicionades sobre una malaltia infecciosa, en particular sobre el VIH/sida", afirma Andréa F. da Silva, investigadora de l'Institut de Salut Col·lectiva de la Universitat Federal de Bahia i primera autora de l'estudi.

Com assenyala Rasella, es tracta de "resultats molt rellevants". Demostren que les transferències monetàries condicionades redueixen significativament els casos i morts per sida en poblacions extremadament vulnerables i que són una intervenció essencial per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible relacionats amb la sida per a l'any 2030.

Referència

Silva, A.F., Dourado, I., Lua, I. et al. Los ingresos determinan el impacto de las transferencias de efectivo sobre el VIH/SIDA: estudio de cohortes de 22,7 millones de brasileños. Nat Commun 15, 1307 (2024). https://doi.org/10.1038/s41467-024-44975-z

El compromís d'ISGlobal per millorar la qualitat de vida de les poblacions més vulnerables de Bolívia es reforça amb dos nous acords de col·laboració amb l'objectiu d'abordar els principals reptes de salut de la regió.

Recerca sobre Chagas i altres malalties negligides

A finals de 2023, la Iniciativa de Chagas d'ISGlobal i la Fundació Salut Natura Integral (SANIT) de Cochabamba (Bolívia), van signar un acord de col·laboració que consolida la feina conjunta en el reforç, la recerca i la implementació d'estratègies per a la malaltia de Chagas i altres malalties negligides prevalents a Bolívia.

Actualment, els esforços conjunts es centren en 1) la innovació en la detecció, el seguiment i la vigilància de la transmissió de mare a fill de la malaltia de Chagas, 2) el maneig integral de la malaltia de Chagas i el seu impacte cardiològic al Chaco bolivià, i 3) perspectives sobre la recerca climàtica i la participació social per a la gestió integral de malalties zoonòtiques transmeses per vectors al Chaco bolivià.

Amb aquest nou acord estratègic de cinc anys, ISGlobal i la Fundació SANIT busquen ampliar les activitats a altres àrees de la regió, aprofitant la seva experiència i capacitats juntament amb socis locals per millorar la salut de les poblacions més vulnerables.

Atenció cardiovascular i reforçament de la xarxa de salut

Les malalties cardiovasculars són la principal causa de mortalitat a Bolívia, que també té la major prevalença de la població afectada per la malaltia de Chagas a nivell mundial. Per reforçar la resposta a aquesta problemàtica, ISGlobal i Novartis establiran un centre de referència per a l'atenció cardiovascular al municipi de Yacuiba, reforçant la xarxa de salut al Gran Chaco bolivià, una àrea amb població vulnerable a aquestes malalties, on les complicacions cardiovasculars són la principal causa de mortalitat i morbiditat entre els afectats per la malaltia de Chagas.

Aquest projecte, en col·laboració amb la Fundació SANIT i el Sistema Nacional de Salut de Bolívia, té com a objectiu ser sostenible a través de 1) la implementació d'un model protocol·litzat d'atenció integral a les persones afectades per malalties cardiovasculars, incloent Chagas, 2) la construcció de capacitats segons un model de maneig integral, 3) el suport a la direcció dels programes de salut centrat en la millora dels circuits de referència i contrarreferència entre els diferents nivells de la xarxa de salut, i 4) la promoció de les capacitats de recerca.

Els anticossos produïts en resposta a les vacunes COVID-19 contra la variant original, així com els generats per vacunació i infecció, són correlats vàlids de protecció davant d'òmicron, malgrat la seva capacitat per evadir millor la immunitat. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) amb la col·laboració de la Fundació Privada Daniel Bravo Andreu (FPDBA) i publicat a BMC Medicine. Els resultats també recolzen la necessitat de prioritzar la vacunació de reforç en persones que no han tingut infeccions recents.

La protecció proporcionada per les vacunes COVID-19 depèn no només de la durada de la immunitat induïda per la vacuna, sinó també de l'aparició de noves variants virals. Abans d'òmicron, s'havia vist que el nivell d'anticossos induïts per la vacuna es correlacionava bé amb la protecció contra la infecció. "No obstant això, no estava clar si això es mantindria amb òmicron, que és molt diferent de les variants anteriors", explica Carlota Dobaño, cap del Grup d'Immunologia d'ISGlobal i coautora principal de l'estudi juntament amb la seva col·lega Gemma Moncunill. Tampoc estava clar si la immunologia híbrida, resultant d'infecció més vacunació, proporcionaria una protecció addicional contra la nova variant, un element important per informar les estratègies de salut pública i optimitzar la protecció individual. Aquest treball forma part d'END-VOC, un projecte europeu per monitoritzar l'impacte de les variants emergents de COVID-19 utilitzant dades de cohorts ben establertes arreu del món.

Aquest estudi va avaluar la resposta d'anticossos davant de les proteïnes Spike (S) i Nucleocàpside (N) d'òmicron BA.1 en una cohort de personal sanitari de l'Hospital Clínic (SEROCOV) que Dobaño i el seu equip han estat seguint des dels primers dies de la pandèmia. Van analitzar els nivells d'anticossos IgG i IgA de cada persona, el seu "historial immunològic" (si havia estat infectada prèviament i si havia rebut una dosi de reforç), i els van correlacionar amb la protecció davant d'infeccions per òmicron. L'estudi va incloure 393 participants, dels quals 287 havien rebut una dosi de reforç (o tercera dosi) un any abans, i 243 s'havien infectat prèviament amb el SARS-CoV-2.

Protecció associada a nivells més elevats d'anticossos

Els resultats mostren que els nivells més alts d'IgG i IgA contra el Spike de la variant original (Wuhan), de Delta i d'òmicron BA.1 es van associar amb protecció davant de la infecció per òmicron. "Malgrat la major capacitat de les variants òmicron per eludir la immunitat humoral, vam demostrar que els anticossos generats per les vacunes contra la variant original i les infeccions prèvies segueixen sent un bon predictor de la protecció, fins i tot contra les infeccions per BA.2 i BA4.5, que eren les variants que circulaven en aquell moment", afirma Moncunill.

I amb infecció recent

La infecció prèvia per SARS-CoV-2 també es va associar a una major protecció davant de la infecció per òmicron, tot i que aquest efecte va disminuir amb el temps. Les infeccions recents van proporcionar la major protecció, independentment dels nivells d'anticossos. Els autors assenyalen que això pot ser degut no només a una qüestió de temps, sinó també de la variant que infecta, ja que les infeccions més recents van ser amb òmicron, mentre que les més antigues van ser amb variants anteriors.

Les persones que van rebre com a reforç una vacuna d'ARNm diferent estaven millor protegides contra la infecció que les que van rebre la mateixa vacuna per a totes les dosis. "Aquestes dades confirmen que la vacunació heteròloga funciona millor, fins i tot per a les vacunes d'ARNm", afegeix Carla Martín Pérez, primera autora de l'estudi. No obstant això, l'efecte protector de la tercera dosi davant de la infecció es va anar perdent més enllà dels tres mesos.

"La infecció recent va ser el factor més fortament associat a la protecció davant d'òmicron a la nostra cohort", conclou Dobaño. Una protecció en què els nivells d'anticossos semblen jugar un paper important, tot i que parcial.

Aquesta informació pot ajudar a optimitzar les estratègies de vacunació i a prioritzar les dosis de reforç per a aquells que no s'han infectat recentment.

Referència

Martin Perez C, Aguilar R, Jiménez A et al. Correlates of protection and determinants of SARS-CoV-2 breakthrough infections one year after third dose vaccination. BMC Med. 2024. doi:10.1186/s12916-024-03304-3.