Publicador de continguts

Recerca, Eliminació de la malària

Descriuen una tècnica ràpida, assequible i senzilla per determinar si una xarxa mosquitera segueix sent eficaç

Investigadors d’ISGlobal avaluen diferents tècniques per mesurar la quantitat d'insecticida en les mosquiteras i altres superfícies

25.11.2016
Foto: Pau Fabregat

Un estudi realitzat per ISGlobal, en col·laboració amb altres centres catalans, avalua diferents mètodes analítics per mesurar la quantitat de piretroides a les xarxes mosquiteras i mostra que una d'elles pot ser aplicada en el terreny amb facilitat i a un preu assequible. L'estudi, resultat de la col·laboració entre investigadors de les dues àrees de l'institut (malalties infeccioses i malalties no transmissibles i medi ambient), ajudarà a establir directrius clares per a l'ús i reemplaçament de xarxes mosquiteras en el terreny, 

L'ús d'insecticides dins de les cases i sobre xarxes mosquiteras constitueix la pedra angular de la majoria dels programes de control vectorial per reduir la incidència de malalties transmeses per vectors com la malària o el dengue. Per la seva seguretat i eficàcia, els piretroides són els insecticides més comunament utilitzats per tractar les xarxes mosquiteras. La vida mitjana d'aquestes xarxes (és a dir, el temps durant el qual l'insecticida manté la seva activitat) es determina en el laboratori, però es veu afectada per factors ambientals locals i la pròpia manipulació de la mosquitera. Per això, és necessari desenvolupar tècniques que permetin determinar sobre el terreny, i de manera senzilla i ràpida, la quantitat d'insecticida present sobre una superfície, ja sigui xarxes mosquiteras o parets d'una casa.  

En l'estudi, els autors van avaluar tres tècniques de detecció basades en un inmunoassaig, per al reconeixement de l'insecticida en les superfícies tractades (en aquest cas, piretroides). La primera (ELISA) és sensible i quantitativa però només aplicable en el laboratori. La segona (biosensores amb EIS) és sensible, més ràpida (30 minuts) i semiquantitativa però no gaire fàcil d'aplicar en el terreny. La tercera (LFIA) va resultar ser ràpida (5 minuts per prova), barata (1€ o menys per prova), portàtil, i fàcil d'usar en el terreny. A pesar de ser més qualitativa que quantitativa, permet determinar si una xarxa tractada amb insecticida és encara eficaç contra mosquits o no. A més, els autors van validar un mètode simple per extreure l'insecticida de les mosquiteras i poder-ho mesurar.

“L'avantatge”, assenyala Alberto Picado, investigador d'ISGlobal i coordinador de l'estudi, “és que aquest tipus de inmunoassajos permet detectar altres insecticides a la xarxa, o fins i tot noves molècules que s'estiguin avaluant. N'hi ha prou amb desenvolupar els reactius apropiats”. Els autors conclouen que el mètode de LFIA desenvolupat en aquest estudi representa “l'estratègia més prometedora d'obtenir una prova assequible i aplicable en el terreny per determinar de manera semicuantitativa la concentració d'insecticida sobre xarxes mosquiteras”, i podrà contribuir a establir directrius clares per a l'ús i reemplaçament d'aquestes xarxes en el terreny.

Referència

Castellarnau M, Ramón-Azcón J, Gonzalez-Quinteiro Y, López JF, Grimalt JO, Marco MP, Nieuwenhuijsen M, Picado A. Assessment of analytical methods to determine pyrethroids content of bednets. Trop Med Int Health. 2016 Oct 7.