Publicador de continguts
javax.portlet.title.customblogportlet_WAR_customblogportlet (Blog Health is Global)

Recursos 2.0 per millorar la reputació digital del personal investigador

09.7.2013

En un interessant article publicat a PLoS Biology (An Introduction to Social Media for Scientists) Holly Bik i Miriam Goldstein expliquen els avantatges de la utilització, per part dels científics, de les eines que els mitjans de comunicació social ens proporcionen per visibilitzar la seva recerca i que aquesta tingui un impacte i una visibilitat més grans, entre d’altres avantatges. Per assolir aquest objectiu, però, cal aprendre a utilizar aquests mitjans adequadament.

Certament, i com explica Kathryn Eccles (Universitat d’Oxford) en aquest article publicat a The Guardian, la vida acadèmica ha hagut de ser reinventada en aquesta era digital que ens ha tocat viure, a causa de l’aparició d’Internet i els mitjans de comunicació social. En aquest article ens centrarem en dos d’aquests mitjans: els blogs i Twitter.

Pel que fa als blogs, un investigador que escrigui un blog o participi en un blog col·lectiu pot gaudir dels avantatges d’aquest recurs:

  • Els blogs contribueixen a augmentar l’impacte de les publicacions i la possibilitat de ser citats
  • El fet que els articles puguin ser comentats permet articular converses entre el personal investigador
  • Permeten compartir recursos i resultats
  • Permeten la difusió del coneixement entre el gran públic a un cost molt baix
  • Es poden utilitzar com a eina de suport a l’activitat docent
  • Permeten crear una marca personal i tenir influència mediàtica

Bulb social media icons (by sargsyan)

La importància de tenir blog per a un recercaire queda reflectida en aquest recomanable article dels professors Patrick Dunleavy i Chris Gilson (London School of Economics), on expliquen detalladament la utilitat dels blocs acadèmics i altres formes de comunicació vinculades a les xarxes socials.

Pel que fa a Twitter, hi ha estudis que posen de manifest que, si els investigadors difonen els seus articles mitjançant aquesta xarxa social, hi ha un increment notable en el nombre de descàrregues i citacions d’aquells articles. En aquest post, concretament, Melissa Terras (University College London) demostra com la difusió d’un article mitjançant les xarxes incrementa el nombre de descàrregues d’aquella publicació, fins i tot en proporció 1 a 10 en alguns casos.

Ets recercaire, acabes de crear el teu compte a Twitter… I ara què? Afortunadament, una bona mostra de l’interès que suscita Twitter en el món acadèmic són les guies que algunes institucions han publicat per fomentar-ne l’ús, destinades persones que vulguin aprendre a utilizar Twitter o millorar les seves habilitats amb aquest mitjà. La primera guia va ser publicada per la London School of Economics i explica des de com obrir un compte fins a com gestionar els seguidors, entre altres capítols. La segona guia va ser editada per Research Councils del Regne Unit, que agrupa les set acadèmies britàniques. El document desenvolupa una mena d’heptàleg sobre com fer servir Twitter. Ambdós recursos són un suport molt útil per als científics que vulguin endinsar-se en l’apassionant món d’aquesta xarxa social.

Mantenir un blog, tuitejar i tenir una presència digital continuada i assenyada a la xarxa poden contribuir a incrementar la nostra reputació digital. Aquesta necessitat de ser presents a la xarxa amb coneixement d’eines i habilitats es tradueix en programes com ara  23 Things for Research, un exitós curs en línia (consultable en obert) adreçat a investigadors , estudiants i PAS de la Universitat d’Oxford,  que tenia per objectiu encoratjar el personal de la universitat per tal que adoptés les eines digitals i les emprés tant en l’àmbit  personal com professional. No cal dir que aprendre a bloguejar va ser un dels components centrals del curs. En la mateixa línea, a la Universitat de Girona  entre els mesos de febrer i abril d’enguany es va impulsar a la plataforma MiriadaX el curs en línea obert  i massiu (MOOC) Investigación científica 2.0.1: procesos clave en una sociedad digital. L’objectiu d’aquests cursos està en sintonia amb el que afirma un dels experts més destacats en ciència 2.0 del nostre país, el professor Miquel Duran (Universitat de Girona), autor del blog Edunomia: “Jo sóc jo i la meva circumstància digital”. És a dir, la meva visibilitat a la xarxa com a recercaire podrà aportar rèdits a la meva recerca.

En conclusió, la difusió de la recerca mitjançant eines 2.0 com ara els blocs o Twitter hauria de formar part de les tasques habituals del personal investigador, que no té temps per fer recerca ja que sovint es troba sotmès a la pressió del Publish or perish o el Transfer or die, i en aquest sentit fóra bo que hi hagués un reconeixement o un sistema de recompenses destinat a promoure la comunicació de la ciència mitjançant aquests mitjans de comunicació social.

Més informació

Segones Jornades sobre Gestió de la Informació Científica (JGIC-2013): Taula rodona sobre Ciència 2.0